Páginas

GENER 2024 🅔 FINAL D'ETAPA A LA DIRECCIÓ D'ART DE L'ÀMBIT



COMENÇO L'ANY TANCANT ETAPA, la que hauré transitat des de març de 2022 i fins dissabte vinent la direcció de L'Àmbit Espai d'Art, la única galeria supervivent a Olot, abans ciutat artística on fins els 90 aquestes finestres de la creació es comptaven per més d'una dotzena. 
Amb il·lusió i el repte de tornar a engrescar la parròquia a acudir a la proposta expositiva de torn, fos la que fos, en vint-i-dos mesos he posat en joc setze propostes dutes a terme amb tota cura, i el nivell de qualitat i exigència que m'imposo peti el que peti. El resultat han estat milers de visites i el goig de veure com efectivament un bon nombre de gent, locals i visitants, recuperava el costum d'incloure'ns en les seves passejades per la ciutat.
Marxo deixant en un punt ben dolç de Can Constans, amb records de tots els colors. Ho faig amb nous reptes, i alhora delida d'afluixar el peu del gas. Aviam si aconsegueixo acompassar les dues coses.



DESEMBRE 2023 🅛+🅔 XERRADA SOBRE PARAULES "D'ABANTES" + INAUGURACIÓ DE "RELIGIONS I CREENCES DEL MÓN"


PER ORDRE CRONOLÒGIC, quina bona estona vam passar divendres 1 de desembre a la Llibreria Isop d'Olot, on havia organitzat una XERRADA amb en Domènec Moli al voltant del "Diccionari de records d'una xava garrotxina"! M’ha donat moltes alegries aquesta publicació, i també ho és poder dir que gairebé s’han esgotat els exemplars. Bé per qui el tingui, perquè no serà reeditat.

A l’Isop hi vam compartir experiències i paraules "de les d'abantes", com les que hi he mirat de conservar, recordant una vida i uns costums que cada dia que passa cauen un xic més en la història, i en molts casos, si no hi posem remei, en l’oblit. 

I el dia següent, a la galeria L’Àmbit Espai d’Art del Firal d’Olot, UNA INAUGURACIÓ, I TAMBÉ UN COMIAT (EL MEU). Va ser amb motiu de l’obertura de l'exposició "Religions i creences del món", la darrera de l'any i també la darrera que faig per la sala olotina perquè deixo la direcció i tot el que hi comporta. Hauran estat prop de dos anys programant, comissariat i muntant exposicions, setze en concret, i impulsant l'art a i de La Garrotxa amb tota la il·lusió, la fe i l'honestedat amb les que m'agrada treballar.

Excepcionalment, aquest cop hi he portat tres obres meves, les de la imatge: la "Dona òliba" de la sèrie de dones d'aigua, i dues creacions fotogràfiques de "La pell interior". A partir de febrer espero una vida nova per a mi, amb opcions diverses a valorar, sempre en l'art.

E la nave va...

OCTUBRE A DESEMBRE DE 2023 🅕 GALERIA ENLACE ART: "THE INNER SKIN" (LA PELL INTERIOR), AUTORRETRATS D'UNA REVOLUCIÓ PERSONAL



EL CARTELL QUE VEIEU ANUNCIA LA MEVA PROPERA EXPOSICIÓ, "The inner skin" (La pell interior), i representa per a mi un salt quàntic com a fotògraf, una revolució personal concretada en autoretrats íntims en clau autobiogràfica per la qual m'ha calgut complir sis dècades. 

En aquest punt he tingut la sort de coincidir amb un gran dinamitzador, el comissari d'art Toni Alvarez de Arana, que des de la galeria Enlace Art in Progress de Serra de Daró n'està fent una, també, de revolució. I així, junt amb tres artistes més, Maria Alzamora, Michael Dunev i Brume, encetarem un projecte per nom PhotoEnlace, que posarà l'Empordà en xarxa de grans esdeveniments d'aquesta especialitat artística.

Utilitzar el propi cos com a objecte del retrat, és una pràctica que ha caracteritzat alguns grans fotògrafs de la història: Diane Arbus, Robert Mapplethorpe, Ilse Bing, Cindy Sherman o Andy Warhol, per dir-ne alguns. No són gaires, però, els que per a fer-ho s’han alliberat de la roba sense buscar connotacions sexuals provocadores. Per trobar-los hem d’avançar en el temps i admirar els treballs de Violeta Bubelyte, Erica Simone, Yulia Gorodinski, Lydia Fernández…

Donar-se completament a la teva càmera per expressar sensacions o vivències, no és fàcil. He exercit el foto periodisme de dels anys 80 i l'artístic des dels 2000, i mai m’havia plantejat com a objecte de les meves creacions. En canvi, en complir els seixanta, les pors, tabús i manies que m'acompanyaven, han caigut, i tinc ganes d’explicar-me a través d’imatges biogràfiques on utilitzo com a vehicle la meva pell íntima.

I després de grans treballs documentals com la “Seqüència Gelada” o “Desconstruint La Model”, ha nascut la sèrie “The inner skin” (La pell interior). Una revolució personal on em sitúo en el reduït grup dels fotògrafs que han creuat la invisible línia de l'auto censura, aniquil·lant fantasmes i revelant-me davant la nina que no sóc ni mai he acceptat ser. 

OCTUBRE 2023 🅛 EL MEU LLIBRE "LA MODEL 2017", AL FONS BIBLIOTECARI DEL MNAC


El Museu Nacional d’Art de Catalunya ha inclòs el meu llibre, “La Model 2017”, en el seu fons bibliotecari. M'ha emocionat especialment la felicitació que m'han adreçat, cito textualment, “per aquest important document històric, amb unes fotografies que, a part del seu valor artístic, et transporten directament a la Model i et permeten imaginar com devia ser de dura la vida allà dins”.

Haureu vist en una entrada anterior d'aquest blog que la publicació va veure la llum el passat juny i inclou més de 200 imatges, la majoria irrepetibles, complementades amb dades sobre el tancament penitenciari dins les seves parets. També conté diverses captures de documents interns inèdits als quals vaig tenir accés.

Imprès a Girona per Alzamora Gràfiques, “La Model 2017” és un testimoni singular, compendi d’arquitectura, sociologia i art, del qual només he fet una edició de 100 exemplars numerats i signats personalment amb el meu ex-libris. 

A Barcelona està disponible a les llibreries Documenta i La Jurídica, i a Olot a Drac i Isop.

JULIOL 2023 🅕 "DESCONSTRUINT LA MODEL" A L'ESGLÉSIA VELLA DE CASTELLFOLLIT

VIDEO DE L'EXPOSICIÓ





LA PRESÓ MODEL, A L’ESGLÉSIA VELLA DE CASTELLFOLLIT

Per primera vegada porto a Girona imatges irrepetibles del penal barceloní, en una singular adaptació de la seva exposició “Desconstruint la Model”.

L’any 2018, el següent al final de la Presó Model de Barcelona com a centre penitenciari, el Museu d’Història de Catalunya exposava a la sala gran del Palau del Mar l’extensa col·lecció fotogràfica i documental nomenada "Desconstruint La Model", un recull de cent vint imatges acompanyades de textos que relataven aspectes de la vida carcerària. Algunes són ja irrepetibles i han adquirit un gran valor documental perquè les havia capturat quan el penal encara servia com a tal, el febrer de 2017; d’altres plantegen una visió diferent, íntima, sobre la seva arquitectura i usos.

Després d’això, el projecte ha itinerat en diversos espais, però sempre a la Ciutat Comtal. També, recentment n’he editat un llibre de gran format, “La Model 2017”. I ara és per primera vegada que una adaptació es veurà a la demarcació de Girona, en concret a l’Església Vella de Castellfollit. La solidesa dels seus murs hostatjaran una quarantena d’imatges, amb textos i dades històriques, que aporten riquesa i context al voltant d’un edifici tan icònic que durant 113 anys va contenir una barreja de drama, misteri i esperança de milers d’interns que van estar-hi tancats darrere dels barrots

Un dels principals objectius, és apropar a l’espectador imatges d’un món que segurament li és desconegut i on s’han escrit tantes pàgines personals i de país. Algunes fotografies van ser fetes quan La Model encara era plena i complia la funció per la qual fou creada. En d’altres ningú ja no ocupava físicament les cel·les, però hi vaig poder tornar en solitud només quatre dies més tard de la clausura i les seves petjades eren tan vives -com les olors o els sons que han marcat el meu record, i sobretot els escrits a les parets de les cel·les-, que s’han convertit en una part molt important del projecte.

“Desconstruint La Model” serà a Castellfollit de la Roca del 8 al 30 de juliol, cada dia de 10 a 14h i de 16 a 20h (excepte dimarts), amb entrada lliure. Diumenge 9 a les 18h, oferiré una visita guiada sobre les imatges i el corpus del treball.

Amb el suport de l'Ajuntament de Castellfollit de la Roca.


Notícia publicada al diari El Punt Avui:

https://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/2315824-duaita-prats-du-la-model-a-l-esglesia-vella-de-castellfollit.html





20 DE JUNY DE 2023 🅜 EXTENS REPORTATGE DEL PERIÓDICO SOBRE EL LLIBRE "LA MODEL 2017"



AVUI HE TINGUT LA GRATA SORPRESA de veure publicat al diari El Periódico  un extens i molt ben trabat reportatge del periodista Carles Cols sobre el meu llibre "La Model 2017", l'esperit del qual queda acuradament reflectit per l'articulista.

Dona gust quan veus que allò que has treballat arriba, i arriba bé. I que la finalitat amb la qual ho vas engegar (en aquest cas conservar per a la història la memòria visual i humana d'un lloc tan icònic per Barcelona i Catalunya), va fent camí.

Més avall l'enllaç a la versió virtual, i a la imatge tot l'article d'un sol cop d'ull.



ARTICLE EL PERIÓDICO - CARLES COLS



8 DE JUNY DE 2023 🅛 PUBLICACIÓ DEL LLIBRE DOCUMENTAL "LA MODEL 2017"

PRESENTACIÓ VIRTUAL DEL LLIBRE "LA MODEL 2017"




"LA MODEL 2017", NOU LLIBRE HISTÒRIC DE LA PRESÓ DE BARCELONA EN EL 6è ANIVERSARI DE LA CLAUSURA 

Una publicació única que conté fotografies irrepetibles i documents significatius sobre el centre penitenciari.¡


Avui 8 de juliol de 2023 es compleixen 6 anys de la clausura de la presó Model de Barcelona, i és el dia que he triat per publicar el meu darrer llibre, "La Model 2017", un ampli recull fotogràfic i vivencial del darrer any en què va funcionar com a centre penitenciari. Es tracta com en anteriors ocasions d'un volum autoeditat, que reuneix al voltant de 200 fotografies -algunes inèdites i moltes irrepetibles-, a més de documents significatius en la història del penal barcelonès mai publicats, i dades a les quals he tingut accés.

Realitzat sobre la base del treball fotogràfic "Desconstruint La Model", exposició que vaig estrenar al Museu d'Història de Catalunya, les imatges que s'hi veuen corresponen als tres moments en els quals vaig ser autoritzada a entrar-hi com a fotògrafa: el 17 de febrer, amb el centre encara en funcionament com a presó, el 12 de juny i el 10 de juliol. Els textos que les acompanyen descriuen el que hi vaig trobar i quina reacció em va provocar. En conjunt és una aproximació als interiors de la presó Model, a la seva arquitectura i als usos dels espais. També a la vida de les persones que els han habitat o que hi han treballat durant més de cent anys.

Segurament totes les presons produeixen sensacions profundes, però m’atreveixo a afirmar que en llocs com aquest són més intenses, i que els que hi fan estada per força o per feina ho saben molt bé. La Model, amb el seu anacronisme i decrepitud, tenia una ànima, una mena de vida pròpia, potser la impregnació de totes les vides que hi van habitar i dels fets que hi van succeir. És el que m'arribava quan hi era i el que que amb tot respecte intento reflectir-hi.

El tiratge de l’edició, impresa en primeres qualitats a Gràfiques Alzamora (Girona), és de només 100 exemplars. Cadascun d'ells, de 204 pàgines, està numerat i marcat a mà amb el meu ex-libris per acreditar-ne la certificació. La publicació està disponible a les llibreries Documenta (Barcelona), La Jurídica (Barcelona), Drac (Olot) i Isop (Olot).

 


28 DE GENER DE 2023 🅖 INAUGURACIÓ DE "DOMÈNEC MOLI-HISTÒRIES D'UN COL·LECCIONISTA OCASIONAL" A L'ÀMBIT

AQUEST CAP DE SETMANA HEM INAUGURAT a L'Àmbit Espai d'Art d'Olot, galeria de la qual assumeixo la direcció d’exposicions, un projecte el comissariat i muntatge del qual m'ha tingut força abduïda perquè és molt potent. Ara que per fi omple les sales, em sento satisfeta d'haver endegat aquest "Domènec Moli-Històries d'un col·leccionista ocasional" que combina l'art amb la vida, i ho explica.

Textos treballats a quatre mans, més de 100 obres de 36 autors, elements com una premsa noucentista de la impremta Paluzie, el vell galerí d'Aubert composant la frase de capçalera, la col·lecció completa i original de les revistes "Dau al set", una pedra litogràfica de l'exposició del 29, i moltes coses més, conformen aquest gran recull sobre el bagatge d'un modest prohom olotí nascut a Figueres, que amb 90 anys haurà vist un xic recompensada la seva generositat. Perquè, qui d'Olot no haurà anat a en Moli durant els darrers 60 anys a demanar-li un escrit, un consell, una crítica, o un treball d'arts gràfiques?

La mostra estarà activa cada dijous, divendres i dissabte de 18 a 20.30h, fins el 18 de març, i el 18 de febrer a les 6 de la tarda fem visita guiada. Entrada lliure.


El crític Eudald Camps, ho ha vist així a la seva pàgina d'art del Diari de Girona:

https://www.diaridegirona.cat/accents/2023/02/03/colleccionar-temps-felicos-82420568.html




DESEMBRE 2022 🅔 ELS 7 MONJOS, AL LLIBRE SOBRE ELS 1.100 ANYS DEL MONESTIR DE SOUS


UN HONOR SER DINS D'AQUEST LLIBRE HISTÒRIC coordinat per l'eminent arqueòleg Joaquim Tremoleda, sobre els 1.100 anys del Monestir de Sant Llorenç de Sous. La publicació m'uneix encara més a la muntanya del Mont, al Santuari de la qual fa dotze anys vaig plantar el monument al seu setè centenari, "7 monjos", dedicat als benedictins que habitaven a Sous i que el van construïr. M'han donat moltes alegries.

Ho explico a l'habitual article d'opinió que publico al Punt.



El temps va deixant una meravellosa pàtina en l'escultura, i ara està així:



NOVEMBRE 2022 🅒 EL MEU DOCUMENTAL, "EL VIAL D'OLOT, UNA FAKE NEWS...", FINALISTA DEL 34 GIRONA FILM FESTIVAL


ORGULLOSA I ALHORA UN XIC MOIXA és com vaig tornar de la gala de repartiment de premis del 34 Festival de Cinema de Girona on havíem estat finalistes pel documental que he dirigit “El vial d’Olot, una fake news…”. Mans buides i ni un petit reconeixement competint en la categoria Sostenibilitat, on ens van classificar.

Va guanyar el curtmetratge dels germans Roca, com esperat. L’enhorabona per a ells. Després, amb la calma vaig concloure que en aquests certàmens la cosa mediàtica té piló de punts a favor ja d’entrada, cosa que no és el nostre cas: zero mitjans i cap trending tòpic que ens avali.

Al menys, podem dir que hem dut meritòriament un patiment urbà de 50 anys a les pantalles dels Cinemes Albèniz Plaça de Girona, amb una participació ben autèntica dels veïns afectats, i que les banderes de la Plataforma No és un vial, és un carrer! han onejat estrafalàries a la catifa vermella, el photocall i la platea d'aquest històric local. Tot és combat.

He fet un video amb els sketches del pas pel Festival, que comparteixo aquí pels qui tingueu curiositat i cinc minuts del vostre temps:

https://youtu.be/j6oVKtrXhOI

I també ha quedat penjada a youtube la versió del documental presentat a concurs. Dura 33 minuts.

https://youtu.be/M1xrm-7XsK8

El la nave va...





SETEMBRE 2022 🅜 LA NOVA ETAPA DE L'ÀMBIT ESPAI D'ART, AL PUNT DIARI


AVUI ESTEM AL PUNT, en un bon article de Jordi Casas amb referències a aquesta nova etapa que encetem a la galeria L'Àmbit Espai d'Art, al Firal d'Olot, de la qual porto la direcció d’exposicions.

Comparteixo també el video de la inauguració de l’expo en curs, de l’artista Abelló Cirera, la qual compta amb Fibonacci al centre del relat.

L'he editat seguint la meravellosa música del grup Maybe Violet, als quals agraeixo la cessió.

https://youtu.be/wOey42eCpvE



JUNY 2022 🅓🅐L ÀMBIT ESPAI D'ART: UN NOU REPTE ARTÍSTIC I DE GESTIÓ



HE ACCEPTAT EL REPTE d'assumir la direcció d'exposicions de L'Àmbit Espai d'Art, el "símbol de la resistència" de les galeries olotines, donat que és la darrera que roman oberta i ben oberta en una ciutat on fins fa pocs anys, com qui diu, n'hi havia més que bars.

Agraïda a l'Associació Àmbit Sant Lluc de fer-me confiança per donar contingut a les sales de la planta baixa de Can Constans, on aquests darrers mesos hi he deixat la grapa comissariant l'exposició col·lectiva anual de socis, encara en marxa fins el 23 de juliol les tardes de divendres i dissabte.

Poc a poc, espero anar posant les idees i l'empremta, primer petita perquè la programació ja estava elaborada fins el gener de 2023, i després sí nodrint plenament aquest preciós espai, com diu el seu nom, "d'Art", situat al bell mig de la capital de la Garrotxa.

A la imatge, la revista VIU, que parla de la expo en curs.

Seguim...






"BAPTISME CÒSMIC" 🅕🅔 FUNDACIÓ CUIXART DE PALAFRUGELL


A LA FUNDACIÓ CUIXART s'inaugura a les 12 del matí de dissabte la col·lectiva "La mar de dones", coincidint amb la Fira Flors i Violes que Palafrugell acull durant tot el cap de setmana. Jo hi presento "Baptisme còsmic", la primera peça que mai hauré exposat de la nova sèrie fotogràfica en la que treballo, la qual es diu "La pell interior". Ho faig en format instal·lació, combinant-la amb les dues escultures d'àngeles que em serveixen per acabar d'explicar el que vull significar.

La mostra, que haurà fet possible la col·laboració de l'artista i comissària Montse Seró amb la Fundació que gestionen Modest Cuixart, fill del pintor Modest Cuixart i Tàpies, i Sílvia Silvia Arnau Monfil, reuneix com diu el títol "un mar de dones" creadores de diferents disciplines i procedències, i es desenvoluparà entre el que fou el taller del gran artista català i els jardins de la casa.

Si us ve ge gust, ja sabeu: Palafrugell i la Fundació Cuixart us esperen del 29 d'abril al 8 de maig, en una proposta multidisciplinar i amb entrada lliure.







21 D'ABRIL DE 2022 🅛 SEMPRE ÉS MOMENT PER DEFENSAR LES NOSTRES PARAULES!


AVIAT FARÀ UN ANY QUE VAIG PUBLICAR aquest llibre que tant havia imaginat dins el meu cap. El temps passa ràpid i les novetats ens solapen, és llei de vida!

Però sempre és i ha de ser moment per defensar la nostra parla més preuada. Per tant, feliç Sant Jordi, gràcies als qui heu cregut en el meu petit projecte, o hi creureu, i en tot cas sapigueu que tindreu amb vosaltres una curiosa, i en cert sentit valuosa raresa literària, perquè en acabar-se l'edició ja no el tornaré a editar.

Pels qui el vulgueu signat, dissabte a les 13h seré a la llibreria Drac d'Olot. També el podeu trobar a L'Altell de Banyoles, La 22 de Girona, i la Documenta de Barcelona.

Salut, i visquen les nostres paraules!!


2 DE FEBRER DE 2022 🅔 NOVA VERSIÓ DE LA SÈRIE "DONA INFINITA""


EXPLORANT EL MÓN dels materials i recreant-me en la força i les formes femenines, sorgeix aquesta nova versió de "Dona infinita" que encara no té destí, però que ja fa camí.

Homenatge a les meves dones precedents, i en especial avui a la meva mare, allà on sigui.

Seguim...

3 DE GENER DE 2022 🅜 DOBLE PÀGINA A "EL PERIÓDICO" PER "DESCONSTRUINT LA MODEL"


L'EXPOSICIÓ QUE ACTUALMENT TINC A LA SEU DE L'ICAB, aquesta "Desconstruint La Model" que vaig itinerant, i en concret la seva singularitat de posar cara a cara els interns i el tancament penitenciari amb l'advocacia, ha despertat l'interés del diari "El Periódico" que li ha dedicat una doble plana.

Molt encertada la interpretació de la nostra conversa per part d'un especialista com és el periodista Jesús G. Albalat, i impecables les fotos que em va fer a la Biblioteca del Col·legi el gran Ferran Nadeu.

Un inici d'any engrescador.

Enllaç a la publicació: 
https://www.elperiodico.com/es/sociedad/20220102/exposicion-carcel-modelo-abogados-barcelona-13042835






TEMPS DE NADAL 🅛 LA MEVA TRIA DE 2021: EL "DICCIONARI DE RECORDS..."

 



SI HAGUÉS DE TRIAR UNA COSA BONA entre les que m'emporto d'aquest 2021, seria haver pogut publicar per fi el "Diccionari de records d'una xava garrotxina", que vaig tenir a les mans per primavera després de tants anys de donar-li voltes al cap.

Espero que aquesta petita arma de reconstrucció massiva de la nostra memòria lingüística, us faci gaudir del plaer de la lectura. Guanyarem, no ho dubteu!

És a les llibreries Drac (Olot), Les Voltes i la 22 (Girona), i ara també a la Llibreria Ona de Pau Claris (Barcelona).

Gràcies de nou, Carme Forcadell, pel pròleg!

5 DE DESEMBRE DE 2021 🅛 DOBLE PÀGINA A LA REVISTA "DESCOBRIR" (GRUP SÀPIENS)


QUIN PRECIÓS REGAL DE NADAL ADELANTAT ha estat obrir la revista "Descobrir" de desembre, i veure el fantàstic tractament gràfic que han fet amb l'article per a l'especial sobre la Garrotxa que em van demanar d'escriure. Contenta és poc. La meva ànima reflectida en dues planes. 

Gràcies, gràcies, grup Sàpiens!

I tot en sintonia amb el "Diccionari de records d'una xava garrotxina", que vaig publicat a l'abril i m'està donant moltes alegries.


30 DE NOVEMBRE DE 2021 🅕 INAUGURADA L'EXPOSICIÓ "DESCONSTRUINT LA MODEL" A LA CASA GRAN DELS ADVOCATS


UN PRIVILEGI PODER-ME EXPLICAR en imatges i paraules a la Casa Gran dels advocats, l'ICAB, i que m'hagin permés per primera vegada en la seva història intervenir artísticament la Biblioteca, una de les més importants del món en l'àmbit jurídic (350.000 volums, més de 90.000 anteriors al segle XX, 11 km de prestatgeries), amb l’objectiu d’interpel·lar els qui l’observen. Aquesta particularitat cobra dimensió si tenim en compte que es tracta del recull fotogràfic “Desconstruint la Model”, i que els destinataris principals als quals va adreçat, són els advocats.

La proposta consta de prop d’un centenar de fotografies del Centre Penitenciari d’Homes de Barcelona, repartides entre el vestíbul i el magnífic espai de lectura, en la balustrada del primer pis del qual he situat un seguit d’imatges i missatges buscant un reflex del panòptic que tant el caracteritza. Però aquí, el joc funciona a la inversa: ara són els interns qui s’adrecen a la justícia i l’observen. El material reunit en les vitrines interiors, una d’elles dedicada a Salvador Puig Antich amb documents de l’època, completa la intervenció d’aquesta zona.

Abans, a l’avantsala s’haurà trobat el contingut fotogràfic amb els panells dedicats a l’arquitectura i a la vida quotidiana de la Model, més l’àmbit “El temps aturat”, amb inscripcions que els interns hi van anar deixant els darrers anys als murs de les cel·les. Tot, com sempre, acompanyat de textos. També s’hi pot veure el curtmetratge “L’atzar”, amb seqüències que vaig gravar com a imatges espaial de referència, que ajuda l’espectador a posar-lo en context.

“Desconstruint la Model” conté captures fotogràfiques irrepetibles i es va estrenar fa tres anys al Museu d’Història de Catalunya. Des de llavors, ha recorregut diverses seus. La que ara el rep al Palauet Casades és sens dubte una de les més significatives, per la singularitat del lloc i perquè tanca el cercle d’un treball començat en un costat de les reixes, aconseguint portar-lo als ulls i a la reflexió dels professionals que actuen des de l’altre costat.

Teniu 4 mesos per anar-hi. L’entrada és gratuïta.




26 D'OCTUBRE DE 2021 🅔 EL DARRER "JUGADOR 10", PER A LA FEDERACIÓ CATALANA DE TENNIS


    Trofeu "Jugador 10": bronze, al·lumini, or i zirconita.


AQUESTA SETMANA HE DIT ADÉU, junt amb els meus companys de junta, a un projecte que els darrers 30 anys ha suposat una part important de les nostres vides. Dimarts 26 d'octubre celebràvem la cloenda de l'Associació de Periodistes de Tennis, l’APT, que un grupet format per Manel Serras, Jaume Pujol-Galceran, Toni Brosa, Carles Rovira, Jaume Boix i jo mateixa, vam fundar l'any 1991. N'he estat vice-president des de llavors, tasca que els darrers 15 anys he compaginat amb l’art.

Tot s’acaba en aquesta vida, i si es pot, s'ha de mirar d'acabar bé. Reconèixer quan és l'hora. Això és el que hem fet. En un moment en el qual els mitjans de comunicació han fet un gir de 180 graus, la nostra associació basada en la defensa gremial, el foment del tennis i la bona relació entre periodistes i esportistes, anava perdent el seu sentit. El periodista de tennis, especialista únic com a tal, deixa d’existir.

Diuen de nosaltres, de l’APT, que hem estat un cas d'èxit, i aquesta setmana per fi ho hem pogut celebrar a la "casa gran", el Reial Club de Tennis Barcelona 1899, amb els qui hem tingut sempre al costat, i que com el cas de David Ferrer, Tommy Robredo, Tomás Carbonell, Àlex Corretja, Emilio Sánchez Vicario, Sergio Casal, Carlos Costa, Albert Costa... s'han comportat com un dels nostres.

Hem volgut fer un últim acte simbòlic i lliurar el "Trofeu Jugador 10", que completa un palmarès brillant, una versió especial de l'escultura que potser recordeu que refeia cada primavera i es donava durant el Godó a un jugador del quadres gran. Aquest cop, no podia ser per ningú millor que la Federació Catalana de Tennis, tan important per a nosaltres des de l'inici, que ens va acollir quan érem una entitat naixent i mai ens ha abandonat. El Museu del Tennis serà la futura llar de l’obra i del nostre record. I ens quedarà per sempre la satisfacció d'haver format part de les petites històries del tennis català.




8 D'OCTUBRE DE 2021 🅛 TROBADA AMB CARME FORCADELL AL VOLTANT DEL "DICCIONARI DE RECORDS"


ÉS AVUI QUE PER FI el "Diccionari de records d'una xava garrotxina" ha pogut arribar a mans de qui el va prologar, la MHP Carme Forcadell, aquesta dona sensible i coratjosa amb la qual compartim preocupació per la defensa de la llengua, i molt més.

Després de mesos de volts i revolts, amb viatge d'anada i retorn del meu estudi a Wad-Ras dins un sobre, i viceversa, resoldre el que la logística oficial no va permetre ha propiciat que ens trobéssim per fer-nos una bona abraçada, i conversar.

Han passat tantes coses des que ens vam conèixer, que sembla una altra vida. Ara està més forta que mai, i els ulls li dibuixen un somriure com mai.

Seguim...!


SETEMBRE2021 🅛 ARTICLE D'OPINIÓ PER EL PUNT AVUI: "LA REINA DE LA TERRA"

 

ESCRIT AMB ELS ULLS POSATS A LA PALMA, i els peus en aquesta terra volcànica on passo una bona part de la meva vida.

10 DE SETEMBRE DE 2021 🅔 EFEMÈRIDE - 10 ANYS DEL MONUMENT "7 MONJOS" A LA MARE DE DÉU DEL MONT


AVUI FA 10 ANYS d'una efemèride que em va marcar el camí de l'art que l'ha seguit, una corda fluixa en la que em mantinc perquè obres com aquesta m'esperonen a continuar en la batalla.

L'inauguració de l'escultura "7 monjos", tancava la celebració dels 700 anys del Santuari de la Mare de Déu del Mont, lloc singular i far entre comarques. La seva realització va ser iniciativa de l'estimadíssim Mossén Enric Sala, un visionari, i és de les millors coses que hauré fet mai.

Les imatges que va deixar la jornada, tan feliç, les guardo sobre tot en el calaix dels sentiments.

Duaita Prats


28 DE JUNY 🅔 IL·LUMINACIÓ DEL MONUMENT AL MIL·LENARI DE SANT PERE DE FIGUERES, EL TEMPLE DE SALVADOR DALÍ


AVUI VIGÍLIA DE SANT PERE, al temple figuerenc que l’honora s'han pogut veure completats els treballs d'il·luminació del monument al seu mil·lenari, “Agnus Dei-El meu nom és salvador”, que ens recorda el cicle etern de la vida, la mort, i de nou la vida, a través del Naixement i l’efecte òptic de l’Anyell que en resulta.

Així es tanca el procés creatiu de la darrera escultura de Duaita Prats, una obra que l’enllaça amb l'Empordà i un dels seus llocs sacres més nostrats, com passa amb els "7 monjos" que va situar al Santuari de La Mare de Déu del Mont.

També la uneix feliçment a Salvador Dalí, a qui ha reflectit en una de les cares de la gran pedra base com a fidel representatiu d'aquests primers mil anys. Dins els murs de Sant Pere el geni hi va escriure el seu particular alfa i omega en ser-hi batejat i celebrar-s'hi el funeral, i el nexe amb l'esglèsia va ser constant.

No tothom ho sabia i és cabdal per entendre molts dels elements que donen sentit a l'obra de Dalí. A partir d’ara, aquest recordatori a la nau lateral de Santa Úrsula i les Onze mil verges -i accés al campanar que fou la seva visió els darrers anys, des de l'habitació a la veïna Torre Galatea-, ho fa palés a tots els qui la visitin.

Ens agrada pensar que el mestre n'està content, allà on sigui.




PRIMAVERA 2021 🅔 TRES ANYS DEL MONUMENT A COMPANYS, A BESALÚ


Aquesta primavera es compleixen tres anys de la col·locació del Monument Memorial a Lluís Companys, a Besalú, amb el balanç dels milers i milers de persones que han passat per la Plaça Bisbe Miró i gaudit de la seva contemplació, en un entorn tan bonic i adequat per a la introspecció.

El capvespre resulta una experiència especialment fonda seure davant de "Roses blanques per a Companys", quan la il·luminació nocturna en revela millor els detalls: aquelles espardenyes que es descalçà, aquells peus que per darrera vegada volien tocar terra catalana, aquelles quatre barres representant l'home tossudament alçat... 

Agraïda a l'univers per haver-me permés intervenir artísticament aquest lloc, i fer-ho de manera tan fonda.

Duaita Prats



MAIG 2021 🅜 CONTRAPORTADA AL DIARI DE GIRONA


DESCRIU MOLT BÉ L'ENTREVISTADA el títol de la secció de contraportada que el Diari de Girona li dedica avui. "A CONTRACORRENT" és com tantes vegades ha explicat sentir-se: com un salmó nedant en aigües agitades a la recerca d'un objectiu. O simplement per sobreviure.

El periodista ho ha vist així, i al "Diccionari de recors d'una xava garrotxina", amb el qual Duaita Prats apareix a la foto, la seva autora en dóna uns quants exemples.

ABRIL 2021 🅛 UN SANT JORDI DE CONTE AMB "LA XICOTA DEL DRAC DE BANYOLES"



MOLT BONICA I EXITOSA LA INICIATIVA DE BANYOLES d'oferir als nens els textes del conte de "La xicota del drac de Banyoles", que fa un temps van escriure a quatre mans Duaita Prats i Elisabet Saus, en 15 làmines perquè els petits les puguessin il·lustrar. Es tracta d'una història preciosa que llavors van lliurar a la ciutat, i que aquest Sant Jordi podríen veure a través dels seus ulls d’infants.

A la Plaça Major de la ciutat de l'estany, en el moment convocat, les esperava una cua de nens amb les seves famílies, portant tota la col·lecció de textos amb els seus propis dibuixos dels personatges. Van ser tres hores dedicades sense parar a signar un conte que les impremtes Palmada i Mateu enquadernaven per cadascun també allà, i que ara ja és un llibre, o millor dit, centenars de llibres, dibuixats per ells mateixos, que els acompanyaran per sempre.

ABRIL 2021 🅛 EL "DICCIONARI DE RECORDS D'UNA XAVA GARROTXINA" AL DIARI DE GIRONA

 


"LES PARAULES DE LA MEMÒRIA fan en Prats l'efecte de la magdalena de Proust", o "El seu diccionari desperta avidesa de lectura", son algunes de les valoracions en la extraordinària crítica que avui Diada de Sant Jordi publica el Diari de Girona.

El llibre, aparegut fa pocs dies, recull les "paraules perdudes i algunes a pun de perdre's" que l'autora ha anat rescatant de la memòria els darrers anys, per reunir-les en aquesta singular publicació explicades a través dels propis records de vida.

Prologat per Carme Forcadell, la seva primera edició en format especial, està disponible a la Llibreria Drac d'Olot i a la Llibreria Les Voltes de Girona, i es pot adquirir també a través dels seus webs respectius.




ABRIL 2021 🅛 “DICCIONARI DE RECORDS D’UNA XAVA GARROTXINA”, PROLOGAT PER CARME FORCADELL

CREAT EN SÍ MATEIX EN FORMAT D'OBRA D'ART, el darrer llibre de Duaita Prats reuneix i explica amb experiències pròpies un munt de “paraules que hem perdut, i d’altres que estem a punt de perdre”. En el seu pròleg, Carme Forcadell coincideix com a lingüista en la necessitat de la seva defensa rescatant-les de l’oblit perquè sinó “moriran amb les persones que les parlen”.

En el títol està la clau, però potser per a molta gent ja d’entrada mereixi una explicació donat que inclou la paraula “xava”, emprada en algunes zones de la Garrotxa per referir-se als barcelonins. Aquesta és justament la descripció de sí mateixa que fa Duaita Prats en la condició dual de persona nascuda a Olot i criada entre la Vall d’en Bas i Barcelona, que en la seva estimació per les paraules ha col·leccionat i acabat bolcant en el llibre tot un seguit de termes, avui la majoria ja en desús, heretats dels avantpassats amb els quals ha conviscut.

I no s’ha quedat aquí, sinó que en molts d’ells ha fet un viatge emocional cap als records que li suggerien, saltant contínuament entre els dos mons tan diferents, el rural i el metropolità, dels quals ha format i forma part. Així, aquest particular diccionari, difícil de catalogar però treballat de manera estricta, no és només un recull de mots en perill d’extinció sinó també la memòria autobiogràfica d’uns costums en desús, els quals l'artista es sent privilegiada d’haver experimentat en la seva infància i joventut en llocs on el temps s’havia aturat durant segles.

La publicació compta amb el pròleg de Carme Forcadell, a qui Prats va conèixer l’any 2012. Amb la lingüista i després presidenta del Parlament, van mantenir una llarga conversa al voltant de l’ecologia de les paraules i la seva conservació com a tret identitari dels pobles, que des de llavors la va guiar de forma inspiradora cap al resultat literari que acaba de veure la llum.







ABRIL 2021 🅔 ADÉU, "JUGADOR 10" DEL GODÓ!

 




ELS DARRERS VINT ANYS, CADA PRIMAVERA l'Associació de Periodistes de Tennis aprofitava la celebració del clàssic dels clàssics catalans d'aquest esport, el Trofeu Conde de Godó, per premiar un dels jugadors participants en una cerimònia que s'havia convertit en una grata celebració dins la prova barcelonina. Un gest que en el futur ja no es repetirà.


En la última dècada, el guardó havia agafat la forma d'una escultura que l'artista Duaita Prats recreava edició rere edició perquè els tennistes premiats tinguessin un record perenne d'aquest reconeixement, que ho era tant per la seva vàlua tennística com per la humana, responent al leit motiv dels seus impulsors.

El 2020 s'ha endut moltes coses, i entre d'altres la continuïtat d'un col·lectiu, l'APT, que en complir 30 anys ha decidit deixar d'existir. I amb ells, també desapareix el premi que reflectia aquesta petita obra, símbol d'uns valors esportius que esperem que les noves generacions de tennistes abracin com ho han fet els Jo-Wilfred Tsonga, Feliciano López, Germans Bryan, Tommy Robredo, David Ferrer... 


DESEMBRE 2020 🅔 MONUMENT DEL MIL·LENARI DE SANT PERE DE FIGUERES AMB REFERÈNCIES A DALÍ




EL MONUMENT DEL MIL·LENARI “AGNUS DEI, EL MEU NOM ÉS SALVADOR”, que commemora aquesta gran efemèride del temple de Sant Pere de Figueres, ha estat presentat just abans que s’acabi l’any motiu de la celebració. L’obra la signa l’artista Duaita Prats, que l’ha concebut com un símbol de modernitat d’una esglèsia que sap connectar el passat amb un present molt canviant.

L’escultura, consistent en una gran base de pedra amb diverses intervencions i un símbol representatiu que la culmina, reuneix diferents materials i lectures. Amb el surrealisme que caracteritza els seus treballs, Prats expressa els enigmes del cicle continu de la vida, la mort, i de nou la vida, que en aquest cas es manifesta triomfant en l’escena del Naixement a través de la llavor física i espiritual que és Jesús i el seu missatge. El sacrifici renovador, l’Agnus Dei, sorgeix la paridòlia (efecte òptic) de l’anyell que genera la posició de les figures dins la cova.

Referència a Dalí

Una de les cares de la peanya de pedra treballada recordant l’apòstol guarda també una referència a Salvador Dalí, a qui l’unia una relació més que emocional amb Sant Pere de Figueres, on es celebraren dues cerimònies tan significatives en la seva vida com el baptisme i el funeral. Detall aquest, el del vincle de Dalí amb l’església figuerenca, que no tothom coneix i que queda així explicat en un entorn dalinià en el qual ambdós es retroalimenten.

Servir de clau de volta que obre les ments de les persones, aprofundint en els seus coneixements o adquirint-ne de nous, és una qualitat de l’art i un dels objectius constants de Duaita Prats. Aquesta escultura sorgida de la intuïció i de la inspiració que és la figura de Jesús i el misteri de la transcendència, que commemora mil anys d’història i de les persones que l’han escrit, té la voluntat de fer-nos reflexionar sobre preguntes les respostes a les quals es poden trobar en les seves paraules, i també en el nostre interior, si les sabem buscar.







JULIOL 2020 🅛 LLIBRE "79 ÀNIMES D'ARTISTA EN L'UNIVERS GIRONÍ" DE DUAITA PRATS I EUGENI PRIETO

 



UNA SINGULAR OBRA DE COL·LECCIONISTA, ideada per Duaita Prats al voltant de les fotografies i comentaris d'Eugeni Prieto, que neix com a “artefacte” per al descobriment de l’ànima que viu dins de cada artista. Una peça d'art en sí mateixa.

Allunyant-se de l'estereotip dels catàlegs d’artistes, "79 ànimes d'artista en l'univers gironí" constitueix una creació en format llibre que a través de la seva lectura i observació, ens guia a endinsar-nos en l’estela que uns i altres deixen en la nostra galàxia de l'art més propera.

Lluminàries, connexions, interseccions i distàncies de persones nascudes tant se val on, que pel sol fet de ser i estar, alimenten amb la seva influència fèrtil l’univers creatiu de Girona, i que en aquest espai físic i temporal un dia creuaren trajectòria amb la de Prieto. En tal fet, intencional o casuístic, rau el seu eix gravitacional. Entre els noms recollits, hi ha els de Xevi Solà, Manolo Sierra, Anna Manel·la, Josep Niebla, José Maria Guerrero, Quim Lecina, Javier Garcés... 

La publicació ha estat presentada al pati de la Casa de Cultura de Girona, i ha comptat amb un bon nombre dels artistes que apareixen en les seves pàgines.






 

 

 

 

 

NOVEMBRE 2019 🅛 MUSEU PICASSO | LECTURA PERFORMANCE DEL POEMA "LIBERTÉ"

 


EL 16 DE DESEMBRE DE 2019, DIVERSOS ARTISTES HAN ESTAT CONVIDATS per l'activista cultural Vicenç Altaió a participar en el marc del Museu Picasso, en una lectura performance en format de marató del poema Liberté, de Paul Éluard, en diversos idiomes.

Duaita Prats aborda l'acció en les versions alemanya i anglesa, tot recordant la seva connexió indirecta amb el poeta francés a través de l'amistat comuna que mantingué en la seva primera joventut amb un dels amics de Gala Dalí, que fou esposa d'Éluard i a la qual diuen el va dedicar.


Lectura en versió alemanya:




FEBRER 2020 🅕🅛🅥 EXPOSICIÓ "DESCONSTRUINT LA MODEL" AL COL·LEGI D'APARELLADORS DE BARCELONA













AQUEST ANY 2020 ESTÀ PREVIST GIRAR L'EXPOSICIÓ "DESCONSTRUINT LA MODEL", un treball fotogràfic de Duaita Prats sobre els darrers dies del Centre Penitenciari d'Homes de Barcelona i les experiències que les visites que hi va fer li van procurar. Inclou també un curtmetratge i textos literaris, i es va estrenar al Museu d'Història de Catalunya fa un any. Des del 6 de febrer ha tornat a Barcelona, al Col·legi d'Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d'Edificació, on serà fins el 8 d'abril, a pocs metres de la inspiradora façana de Joan Brossa.

Si no l'heu vist, o si la voleu reveure adaptada a un nou espai, teniu dos mesos per fer-ho en el context CAATEEB dels professionals de la relació habitacle-habitant, punt de partida del meu treball.

I el 3 de març (dimarts) a les 19h, s'hi durà a terme la molt interessant conferència del catedràtic Pedro Fraile sobre el tancament penitenciari. Carrer Bon Pastor 5, entre Muntaner i Aribau

NOVEMBRE 2019 🅘🅔 FESTIVAL LLUÈRNIA 2019 I EXPOSICIÓ "FRAGMENTS" A ORFEÓ POPULAR OLOTÍ.


















EN EL MARC DEL LLUÈRNIA 2019, Duaita Prats signa la instal·lació escenogràfica titulada ‘Dones màgiques de llum i aigua’, un oníric bosc encantat que transportarà els passejants fins al món de les dones d’aigua o encantades, imaginades per l’artista garrotxina. 

L'efímera creació podrà ser descoberta a l'espai a peu de carrer de l'Orfeó Popular Olotí, que participa així per primera vegada en aquest prestigiós festival. És una de les quatre entitats que enguany s’han sumat al programa de Lluèrnia per engrossir les seves propostes.

Els visitants de Lluèrnia que vulguin descobrir més mostres de l’art de Prats, tindran l’oportunitat d’accedir a l’interior de l’espai "Cal Fat" de l’Orfeó, on trobaran una sel·lecció de treballs que l’artista ha titulat ‘Fragments’, repassant algunes fites de la seva trajectòria.





JULIOL 2019 🅕 "BALL DE NANS, CAVALLS I CAVALLETS" AL MUSEU COMARCAL DE LA GARROTXA



"BALL DE NANS, CAVALLS I CAVALLETS" és una composició en tècnica foto art realitzada per Duaita Prats i utilitzada per ANC/Olot per la Independència, en actes públics, que actualment es pot veure al Museu Comarcal de la Garrotxa en el marc de la col·lectiva "Versions".

La imatge està elaborada a partir de l'icònic quadre "La càrrega", de Ramon Casas, i incorpora personatges de la faràndula local que interactuen amb els de l'obra original. En paraules de l'autora, "és una sàtira olotina per foragitar mals esperits. O per fer-los ballar al nostre compàs".