EL CAPVESPRE DEL 14 D’AGOST, EN LA MÀGICA HORA BLAVA i vorejat pels dos estanys, al privilegiat paratge del Vilar de Banyoles vam tirar enrere la màquina del temps tot descobrint en una atmosfera verdagueriana aquest monument que he fet per la ciutat. “La Xicota del Drac”, la dona d’aigua que suposa la primera baula escultòrica del meu projecte “Llengua, Natura i Pàtria”, ja senyoreja als seus dominis festejant l'enamorat.
Ara fa 140 anys que el gran poeta català Jacint Verdaguer va arribar a aquells paratges, cercant inspiracions per l'obra "Canigó", la qual després el duria al Santuari de la Mare de Déu del Mont a passar la resta de l'estiu. A la vila de l'estany s'hi quedà una setmana, i va donar molt de sí perquè els prohoms locals el posessin al dia d'històries i llegendes de dones d'aigua que sumarien en l'imaginari de mossèn Cinto a les que hauria escoltat de petit relacionades amb el Montseny, muntanya imponent que presideix la seva pàtria més petita, Folgueroles.
Gràcies a l'Ajuntament de Banyoles i en especial al seu alcalde Miquel Noguer i al regidor Miquel Cuenca, per la complicitat en dur a bon port una implementació gens fàcil en un lloc tan sensible, en sóc conscient. I al Centre d'Estudis Comarcals de Banyoles, que atresora la carta "A mos amics de Banyoles" que mossèn Cinto va enviar des del Mont (un fragment de la qual vam llegir), per fer-me costat en honorar el pas del prevere. I per descomptat, als que vau ser "els meus amics de Banyoles", vinguts d'aquí i d'allà per acompanyar-me sota la bucòlica pluja al naixement d'aquesta obra covada durant onze anys, que es diu de pressa.
M'agrada també saber que en un camí que com sempre he engegat sola, tinc des de fa un mes una meravellosa complicitat, la de Jordina Boix, directora des de la casa del poeta de la Fundació Jacint Verdaguer, amb la qual el temps parlant del creador, el mossèn i l'home vola amarat d'emoció. Un dia ho reblarem si Déu vol en forma d'obra.
Que l'univers em doni la força per seguir empentant aquest gran repte de monuments per a una nova Renaixença que treballin per recordar-nos la preciosa parla que tenim, l'ancestral cultura que atresorem, i com és d'important estimar l'entorn. E la nave va...