16 D'OCTUBRE DE 2026 🆃 + 🅐🆅 HE POSAT EN MARXA “EL TEATRÍ”, UN JOC ENTRE EL TEATRE I LES ARTS VISUALS

INAUGURAT A OLOT “EL TEATRÍ”, UN JOC ENTRE EL TEATRE I LES ARTS VISUALS UNDERGROUND

Amb la direcció de Duaita Prats i la producció de Triangle Màgic, la primera proposta gira al voltant de l’obra “Cròniques Marcianes”, de Ray Bradbury. La instal·lació forma part de "La Fumarola" del Festival Lluèrnia 2026.

“Cròniques Marcianes” és el primer Teatrí de la sèrie que vaig idear aquest estiu, i que hem estrenat amb la complicitat dels companys de "Triangle Màgic", a la privilegiada finestra a peu de carrer de l’Orfeó Popular Olotí, “Cal Fat”. En ella, a través d’exposicions minúscules, aniré donar visibilitat a creadors underground de les Arts Visuals, els quals “interpretaran”, segons la lectura, estil i tècnica de cadascú, una peça teatral de referència. L’escena resultant és una nova obra en sí, un joc enriquidor entre dues grans disciplines en una caixa de llum, i una bona manera d'apropar al públic artistes al marge de circuits comercials i grups de poder.

El subjecte dramatúrgic del primer “Teatrí” té molt a veure amb un dels meus temes de vida. És una obra de culte del circuit Off-Broadway americà signada per Ray Bradbury, “Cròniques Marcianes”, que va començar com a llibre i després va ser adaptada al teatre. A partir de la seva sinopsi, Juan de la Cruz (escultura), Jordi Francesc Guillaumes (ceràmica artística), Josep Maria Plans (pintura), i jo mateixa (fotografia), mostrem creacions inspirades en el món marcià del llibret original, on es descriu una civilització poètica, telèpata i pacífica que veurà capgirada la seva idíl·lica realitat per l’arribada i colonització dels terrícoles.

Comparteixo aquí el mapa de les obres, els crèdits i la sinopsi.

 

“EL TEATRÍ” - CRÈDITS

Idea, direcció i escenografia: Duaita Prats

Artistes participants: Juan de la Cruz, Jordi F. Guillaumes, Josep M. Plans i Duaita Prats

Obra de referència per al Teatrí 1: “Cròniques Marcianes” (The Martian Chronicles), de Ray Bradbury.

Orfeó Popular Olotí - Espai “Cal Fat”

Carrer Bellaire 4 – 17800 Olot

 

“Cròniques Marcianes” - Sinopsi

Cròniques marcianes, de Ray Bradbury, és una obra emblemàtica de la ciència-ficció que narra la colonització de Mart per part dels humans entre els anys 1999 i 2026. A través d'una successió de relats interconnectats, Bradbury imagina l'arribada de diverses expedicions terrestres al planeta vermell, la trobada amb una civilització marciana enigmàtica i la progressiva transformació d'un món antic per l'ambició, les pors i els somnis dels nouvinguts.

Més enllà de la ciència-ficció, és una reflexió poètica i crítica sobre la naturalesa humana, el colonialisme, el racisme, la destrucció de les cultures i la incapacitat de la humanitat per escapar dels seus propis errors. Mart es converteix en un mirall de la Terra: un escenari on conviuen la fascinació per allò desconegut, la nostàlgia, la solitud i l'esperança: quin futur construïm quan portem amb nosaltres els mateixos problemes del món que hem deixat enrere?

 

D'esquerra a dreta: els artistes Josep Maria Plans, jo mateixa (Duaita Prats), Jordi Francesc Guillaumes, i Elvira Berga. 

Ajupit: Juan de la Cruz.

SOBRE MI | 🅑🅘🅞 |

EN ELS TREBALLS, COM EN LA VIDA, mai m’he preocupat per encaixar en definicions, més enllà d'aquesta. A través de les arts plàstiques expresso sentiments i valors que tenen a veure amb els meus orígens a la Garrotxa dels anys 60, barrejats amb la Barcelona on he tingut la sort de créixer. Estic empeltada d’aquests dos mons que m'estimo i que conviuen en mi harmònicament. Darrera de cada idea creativa apareixen, ara un, ara l'altre, o bé tots dos alhora, com a resultat de la formació de vida que he tingut l'oportunitat i el privilegi de rebre.

En una primera etapa em diplomo en Psicologia Clínica, i després em dedico al periodisme i la fotografia, exercint durant més de trenta anys de directora de comunicació i publicacions, bàsicament esdeveniments esportius, i revistes. Com a corresponsal a Barcelona del Diario As (1985-1997), se'm reconeix per ser la primera dona periodista i fotoperiodista de tennis de l'estat espanyol. I com a fotoperiodista de bàsquet per a la revista Gigantes (1987-1988), també en sóc pionera en fotoperiodisme, si més no a Catalunya. Més endavant exploro el món del management esportiu, tan allunyat del meu esperit, però que em servirà per adquirir coneixements professionals i expertesa en altres àmbits. Així, durant cinc anys, assumeixo el management dels pilots de motociclisme Sete Gibernau, Jordi Arcarons, Nani Roma, Isidre Esteve i Laia Sanz.

La versatilitat em defineix, i l’essència creativa busca i troba sempre la sortida expressiva a través de qualsevol cosa que faci. Finalment, passats els 40 decideixo abandonar la representació esportiva, i després de matricular-me a l’Institut del Teatre on tinc la sort de participar en diversos projectes d’escenografia i estrenar a sales com El Mercat de les Flors o el Teatre de la Passió d'Esparreguera, decideixo formar-me com escultora a l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona. Aviat (o tard, segons com es miri), gosaré entrar en l’escena artística que sempre havia contemplat des de l'altra banda. Començo exposant a Barcelona, a la Galeria d'Art Roger Viñuela de Consell de Cent, i la bona acollida m'impulsa a seguir el camí que des de petita havia volgut recórrer.

Els darrers vint anys han estat molt intensos, exigents. Vorejant els marges, com una nena que juga sola he fet de la imaginació escenari de realitats, impulsant i portant al terme pels meus mitjans, projectes escultòrics, fotogràfics i literaris que van més enllà de l’aspecte purament formal. No sé conformar-me amb la vessant estètica; la sento necessària, però insuficient. Per això, les meves exposicions i qualsevol dels treballs tenen un marcat component de missatge.

He posat en joc moltes propostes els darrers vint anys, la majoria fora dels circuits galerístics. M'he decantat pels museus i equipaments públics, on s'han vist mostres fotogràfiques com “Seqüència Gelada” i “Desconstruint La Model”, la sèrie escultòrica sobre dones d’aigua “Les dones imaginàries”, o darrerament "No sóc una nina", que tancava una etapa amb el claustre del Palau de l'Abadia de Sant Joan com a marc. També he plantat nou monuments: el Memorial a Lluís Companys, “Roses Blanques per a Companys” (Besalú), el que celebra 700 anys del Santuari de la Mare de Déu del Mont, “7 monjos” (Albanyà), el conjunt escultòric “Llibertat!” en defènsa de la democràcia (Olot), el del Mil·lenari de l’església de Sant Pere de Figueres, “Agnus Dei” amb recordatori a Salvador Dalí... I els cinc verdaguerians que fins ara composen la sèrie "Llengua, Natura i Pàtria", en celebració del català i la nostra cultura popular: "La Xicota del Drac" (Banyoles), "Aloja Guardiana de la Porta del Pirineu" (Campdevànol), "Nàiada del Montseny" (Arbúcies), "Gentil del Cor Robat" (Folgueroles), i "Als Catalans de França" (Perpinyà).

Mentrestant, he publicat tres llibres autoeditats: "Diccionari de records d'una xava garrotxina", recuperant paraules dels meus ancestres i prologat per Carme Forcadell, "79 ànimes d'artista en l'univers gironí", un preciòs objecte de col·leccionista a partir de les fotografies d'Eugeni Prieto, i "La Model 2017", de gran format, que documenta fotogràficament i amb dades els darrers temps de la presó d'homes de Barcelona.

I miro de recordar que cada dia tot torna a començar...

Duaita PV

DIADA 2026 A PERPINYÀ 🅗 DISTINCIÓ DE LA GENERALITAT PEL MONUMENT "ALS CATALANS DE FRANÇA"

AMB ALEGRIA I EMOCIÓ he rebut de la Generalitat de Catalunya a la Casa de Perpinyà, en la seva celebració de la Diada 2026 a la capital del Rosselló, l'agraïment en forma de distinció pel monument «Als Catalans de França». Aquest és, recordeu, un homenatge en clau verdagueriana a la llengua, la cultura i la identitat catalanes, dedicat especialment als catalans del Nord, que el mes de maig vam inaugurar a la planta noble de la seu.

Personalment, no podia celebrar millor els 140 anys de la publicació de “Canigó”, de Jacint Verdaguer, eix de l'obra escultòrica, la cinquena de la sèrie «Llengua, Natura i Pàtria», que impulso en defensa del català i com a recordatori públic de la nostra memòria col·lectiva.

En un acte institucional presidit pel director de la Casa, Albert Piñeira, i conduït per l’escriptor Joan-Lluís Lluís, la Diada a la capital de la Catalunya Nord posava el català al centre, atorgant el Premi Carles de Llar a l’escriptor del Pertús Joan Tocabens, com també distingint els magnífics 50 anys de les escoles de La Bressola i la seva gran tasca en la immersió llingüística al territori. 

Un gran dia. Aquí en teniu un petit video:

MOMENT DEL LLIURAMENT

28 DE MAIG DE 2026 🅜 INAUGURAT A PERPINYÀ EL MONUMENT "ALS CATALANS DE FRANÇA", CINQUÈ DE "LLENGUA, NATURA I PÀTRIA"

HE POSAT EL COR EN UN NOU MONUMENT A VERDAGUER, "ALS CATALANS DE FRANÇA", QUE JA HA ESTAT INAUGURAT A PERPINYÀ.

Després de Banyoles, Campdevànol, Arbúcies i Folgueroles, "Llengua Natura i Pàtria" s'ha endinsat a la Catalunya Nord, a la capital del Rosselló. "Als catalans de França" ja custodia la sala d'actes de la planta noble de la Casa de la Generalitat de Perpinyà. El vam inaugurar amb la Secretària General de Presidència, Eva Giménez, que reblava “el compromís de Govern pel català i la cultura del país, el qual es reflectirà en una partida pressupostària rècord en polítiques lingüístiques de 120 milions d’euros”. Als seus torns, Albert Piñeira i Jordina Boix, directors respectius de la Casa de la Generalitat a Perpinyà i la Fundació Jacint Verdaguer, destacaven els lligams del poeta amb aquelles terres i la simbologia que tot plegat té per als catalans de banda i banda de la frontera.

Eva Giménez aprofità per evocar “la força del Canigó, una referència cultural que travessa fronteres administratives unint els catalans d’ambdues bandes del Pirineu. Ens recorda fins a quin punt compartim llengua, cultura i una història comuna, la qual dona sentit a l’existència de la Casa des de 2003 com a lloc de trobada dels territoris del nord i del sud”. Una finalitat que avui pren més força que mai amb el Pacte Nacional per la Llengua, signat fa un any per reforçar el seu us social amb l’objectiu de garantir que sigui eina de cohesió i oportunitats. “Com ho és el compromís mostrat per l’escultora Duaita Prats al llarg de la seva obra, també nosaltres com a Govern ens signifiquem pel català de manera fefaent, i en els pressupostos que confiem que siguin aprovats el juliol hi haurà una partida dedicada a política lingüística de 120 milions d’euros, una inversió rècord fins ara”, reblà.

El conjunt escultòric Als catalans de França, pren el nom de la dedicatòria escollida per Jacint Verdaguer per al seu poema èpic Canigó. Vaig explicar que serveix molt bé per a celebrar els 140 anys de la publicació, que ha esdevingut emblemàtica, i per posar el focus sobre el català com a valor a defensar més enllà de banderes i fronteres, de forma cordial, però ferma. Resseguint camins literaris i vitals de mossèn Cinto, vaig col·locant cada peça en indrets especials, reflectint-ne fragments i trets locals, i destacant-ne personatges. Per a Perpinyà he fet un altre un poema visual, presidit per una dona d’aigua surrealista, en concret una dona ocell, una reproducció del llibre de 1886 i una branca d'olivera. Per contribuir a la memòria tradicional, a la base inscric versos inclosos al Cant VI que glossen la llegenda de Pere Pinya i els orígens mítics de la vila, on s'esmenta el paper d'aquest arbre tan present en la producció local i el seu paisatge.

“Com Ròmulus un dia del Tibre en la ribera,
de freixe amb sa carreta rodeja un tros de pla;
allí planta una casa, un camp i una olivera;
ara és ciutat la casa, mur ample la rodera,
lo mur de Perpinyà.
 
Apar una encantada que, de l’escuma eixida,
mirant-se s’extasia, granívol Rosselló,
i alçant a les neus verges los ulls embadalida,
no sap si amb més belleses i amb més tresors la crida
la mar o el Canigó”.
 
JACINT VERDAGUER
Del poema “Lo Rosselló”, Canigó, Cant VI.

Pedres que agermanen

Si a “Gentil del cor robat”, inaugurat fa un any a Folgueroles, havia estrenat la primera versió de Canigó feta mai en pedra, per a la capital del Rosselló, que ja llavors em voltava pel cap, tenia reservada la resta del mateix bloc de marbre roig d’Alacant emprat pel poble natal de Verdaguer. Em semblava un agermanament molt simbòlic entre els catalans d’una i altra banda dels Pirineus, que responia a aquests llaços personals d’estimació que el poeta mantindria amb la comarca transfronterera tota la vida. Això i més relataren molt bé en les seves acurades intervencions el director de la Casa, Albert Piñeira, i la directora de la Fundació Jacint Verdaguer, Jordina Boix, amb interpretacions de la vida i obra del literat que convidaven a la reflexió.

“Llengua, Natura i Pàtria” és un projecte cultural inclusiu d’enaltiment de la nostra terra, el patrimoni lingüístic i el costumari heretats, realitzat per iniciativa personal i sense ajuts oficials. Seguint l’estela de la Renaixença d'ara fa més d'un segle, el plantejo perquè convidi públicament a honorar la identitat secular que atresorem, amb la nostra parla com a columna vertebral. Cercant complicitats, em vaig obrint camí en la mesura de les possibilitats de cada nova peça i indret, i ara espero abans d’acabar l’any concebre'n encara una sisena per a un nou escenari.

. 

ABRIL DE 2026 - ANUNCI FESTA VERDAGUER I PREPARACIÓ PER PERPINYÀ DEL 5è MONUMENT DE "LLENGUA, NATURA I PÀTRIA"

DE NOU ESTIC AL VAIXELL DE LA FESTA VERDAGUER, enguany amb la realització d'un altre monument per la sèrie "Llengua, Natura i Pàtria" que vaig engegar fa dos anys, el cinquè. Si els anteriors van ser per Banyoles, Campdevànol, Arbúcies i Folgueroles, aquest salta a la Catalunya Nord, a la seva capital, Perpinyà, on tan bones relacions d'amistat va conrear el poeta osonenc.

L'obra es situarà a la Casa de la Generalitat, un palauet al cor del barri vell. Es titula "Als catalans de França", que és la dedicatòria que Jacint Verdaguer va escollir per a la seva celebrada obra "Canigó", de la qual he fet la rèplica en pedra que veieu a la foto, extreta del mateix bloc de marbre roig que la de Folgueroles. Un agermanament petri significatiu entre aquests dos indrets, per celebrar els 140 anys de la publicació del poema. 

També hi haurà elements propis de la Catalunya Nord i del literat, que no desvetllaré encara, i un fragment al·legòric del cant VI. 

La inauguracio serà dijous 28 de maig a les 17h. Tot això i moltíssim més vam presentar ahir divendres a la Fundació Jacint Verdaguer en una programació farcida d'actes, entre Osona, Barcelona i Perpinyà, que fa un pam de goig. Segur que hi trobeu el vostre!

25 DE NOVEMBRE DE 2025 🅔 CERIMÒNIA D'OFRENA DE L'ESCULTURA "LA MUJER SEMILLA" A RAPA NUI - CASA DE LA DONA "HARE NA VI'E"

HE SITUAT UNA PETITA ESCULTURA A RAPA NUI, (Illa de Pasqua), i em costa explicar la sensació que hi hagi una part de mí en un minúscul punt perdut en l’oceà Pacífic, a l’altra banda del món. “La Mujer Semilla” és a “Hare Na Vi’e”, la Casa de la Dona, una iniciativa que vaig impulsar a l’estiu després de veure a Olot la fantàstica actuación de la Agrupacion Cultural Mana Ma’ohhi. Volía travar llaços de complicitat culturals i socials amb el seu col•lectiu femení, i que sense la col•laboració del coordinador Raúl Núñez i el vistiplau de l’ambaixador cultural rapanuí, Hotu Iti Araki, no hauria estat possible.

El Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència de Gènere i la celebració que n’han fet el 25N, ha donat peu a la cerimònia de lliurament, que ha dut a terme el mateix Araki. Agraeixo que hagin acceptat l’ofrena, tant a les responsables de “Hare Nas Vi’e” i la de SernamEG Rangi Tea Hey Henríquez, com a la municipalitat de Rapa Nui, el “Haka Ara” amb la seva alcaldessa Elizabeth Arévalo Pakarati al capdavant. Sé que no passa cada dia.

Abans que “La Mujer Semilla” sortís cap allà, en vaig fer un vídeo que ara em miro amb nostàlgia de la peça (una de les meves preferides de la sèrie “Les dones imaginàries”), i l’alegria immensa per saber que viu i treballa enmig del paradís. Quina sort!

 https://www.youtube.com/watch?v=8ysvjjZZvFw

HE SITUADO UNA PEQUEÑA ESCULTURA EN RAPA NUI, (Isla de Pascua), y me cuesta explicar la sensación de que haya una parte de mí en un minúsculo punto perdido en el océano Pacífico, al otro lado del mundo. “La Mujer Semilla” está en “Hare Na Vi'e”, la Casa de la Mujer, una iniciativa que impulsé en verano después de ver en Olot la fantástica actuación de la Agrupacion Cultural Mana Ma’ohhi. Quería trabar lazos de complicidad culturales y sociales con su colectivo femenino, y por suerte obtuve la colaboración del coordinador Raúl Núñez y el visto bueno del embajador cultural rapanuí, Hotu Iti Araki, no habría sido posible.

El Día Internacional para la Eliminación de la Violencia de Género y la celebración del 25N, ha dado pie a su ceremonia de entrega, que ha llevado a cabo el propio Araki. Agradezco que hayan aceptado la ofrenda, tanto a las responsables de “Hare Na Vi'e” y la de SernamEG Rangi Tea Hey Henríquez, como a la municipalidad de Rapa Nui, el “Haka Ara”, con su alcaldesa Elizabeth Arévalo Pakarati al frente. Sé que no ocurre todos los días.

Antes de que “La Mujer Semilla” saliera hacia allí, hice un vídeo que ahora revisiono con nostalgia de la pieza (una de mis preferidas de la serie “Las mujeres imaginarias”), y la alegría inmensa por saber que vive y trabaja en medio del paraíso. ¡Qué suerte!

Fotos SERNAMEG RAPA NUI

17 DE MAIG DE 2025 🅜 INAUGURAT EL MONUMENT ALS 180 ANYS DEL NAIXEMENT DE VERDAGUER / PRIMERA RÈPLICA DE “CANIGÓ” EN PEDRA /"FONT DE GENTIL"

FOTO: Fundació Jacint Verdaguer (Martí Medina)

EM PENSARIA que dec haver realitzat la primera rèplica en marbre de l’icònic llibre “Canigó”, escrit per Jacint Verdaguer. Aquesta peça, tan estimada pels amants de la poesia catalana, composa junt amb amb el bronze del cavaller Gentil i dos cors també de marbre roig d'Alacant, el poema visual del monument que hem inaugurat a Folgueroles en el marc de la “Festa Verdaguer 2025”, commemorant els 180 anys del naixement del literat a la vila osonenca. 

“Gentil del cor robat” m'ha sorgit inspirat per la idea de pàtria a l'estil de Jacint Verdaguer, això és, fonamentada en la nostra parla i l'entorn que reconeixem com a priopi sense que calguin banderes, fronteres, o més colors que els de la terra”. A més, m'he permés oferir una interpretació íntima i molt personal del Verdaguer més jove, el que corria pels carrers del seu poble vivint les primeres il·lusions, amors i desamors, i començant a bastir la personalitat singular que després el convertiria en la figura històrica per la literatura i per la gent que era i és.

La cita literària triada per inscriure a la pedra són versos del “Cant de Gentil” inclosos a “Canigó”. I tot plegat cavalca sobre el brollador que m'han fet l'honor de batejar a partir d'ara com ”Font de Gentil”. El conjunt, presentat per Jordina Boix, directora de la Fundació Verdaguer, segueix en el projecte “Llengua, Natura i Pàtria” a “La Xicota del Drac” a Banyoles, “Aloja Guardiana de la Porta del Pirineu” a Campdevànol, i “Nàiada del Montseny a Arbúcies. 

Com he dit en altres ocasions, és aquesta una iniciativa personal per convidar a enamorar-se del català i a defensar-lo tant com la natura que ens envolta, dos ecologismes ben necessaris en aquests moments. L'entomo “per una nova Renaixença”, sense ajuts oficials ni subvencions, sinó gràcies a les complicitats que vaig despertant.

El cap de setmana ha donat també per obrir l'exposició "Les Dones Imaginàries", que la Fundació Verdaguer ha preparat amb la sèrie escultòrica que vaig iniciar fa gairebé vint anys i que tant m'estimo. Ha quedat instal·lada a la seu consistorial i es podrà veure fins el 10 de juny, quan acaba la Festa.

Seguim...

17 DE MAIG DE 2025 🅜 INAUGURACIÓ A FOLGUEROLES DE "GENTIL DEL COR ROBAT", 4rt MONUMENT DE "LLENGUA, NATURA I PÀTRIA"

"LLENGUA, NATURA I PÀTRIA", aquest projecte que vaig endegar els primers mesos de l'any passat per potenciar el nostre català, defensar la terra i honorar Verdaguer, no podia trobar millor encaix en la seva quarta estació: Folgueroles, el poble osonenc on va néixer enguany fa 180 anys. Ho commemorà el poema visual en forma de monument que he preparat inspirat en "Canigó" i el seu protagoniosta, el jove fill del comte Tallaferro. "Gentil del cor robat" evoca el Jacint Verdaguer més jove, el que corria pels seus carrers, hi vivia els primers amors i desamors, hi forjava la personalitat que després el va convertir en la més singular figura popular del tombant de segle al nostre país...

Que tot això passi dins la "Festa Verdaguer 2025", en la qual la Fundació Verdaguer hi ha volguit reviure a més l'exposició "Les dones imaginàries", sèrie que vaig iniciar el 2010 al voltant de la mateixa figura mitològica que van inspirar Mossèn Cinto, les dones d'aigua, és un farcellet de coses bones que m'omple de goig. Una d'elles, "Dona llavor", s'hi quedarà per sempre...

Si tot va bé, inaugurem la tarda del 17 a les 19h, primer el monument i després la mostra.

El diari El Punt Avui ho explica molt bé en aquest article:

ARTICLE EL PUNT AVUI

23 D'ABRIL DE 2025 🅜 UN LLIBRE DE PEDRA PER SANT JORDI

AL FINAL, AQUEST SANT JORDI TAMBÉ HE FET UN LLIBRE. Un de ben especial, diria que insòlit. Perquè l'univers ha volgut que precisament avui 23 d'abril, seguint la realització de cadascun dels elements del proper monument de la sèrie "Llengua, Natura i Pàtria", toqués resoldre la versió en pedra de "Canigó", el gran poema de Jacint Verdaguer i peça clau del conjunt escultòric "Gentil del cor robat". O sigui que sí, que per Sant Jordi 2025 hauré produït un llibre i a més, únic.

En conjunt està sent tot un repte aquest poema visual monumental que vaig imaginar per recordar a Folgueroles el 180 aniversari del naixement del seu fill predilecte, Jacint Verdaguer. L'he suat de valent. I ara que allò que porto tants mesos pensant i preparant, per fi va agafant forma, és com un somni fent-se realitat.

Encara falten tres setmanes per inaugurar, ara no el descobriré, però em plau compartir com a final de Diada viscuda en versió escultora, un collage del procés incloent la gestació del llibre en qüestió.

Divendres la Fundació Jacint Verdaguer presenta la Festa Verdaguer d'enguany i es sabran més coses.

3 DE MARÇ DE 2025 🅥 PUBLICACIÓ DE L'AUDIOVISUAL DE L'EXPOSICIÓ "NO SOC UNA NINA"

AVUI S'HA PUBLICAT la memòria audiovisual de l'exposició "No soc una nina", que vaig realitzar al Palau de l'Abadia de Sant Joan de les Abadesses entre el 12 d'octubre de 2024 i el 26 de gener de 2025. Si la voleu veure CLIQUEU AQUÍ

O també podeu visitar: https://youtu.be/fIJuvWugBLQ?si=tCk6-n1LLzCPGb-w

FITXA TÈCNICA 

Títol: AUDIOVISUAL DE L’EXPOSICIÓ “NO SOC UNA NINA”, DE DUAITA PRATS

Edició: Enric Carré
Durada: 5 min
Banda sonora: “Right now” del grup Maybe Violet (Jordi Prats i Monique van der Kolk)

Imatges: Enric Carré, Mariona Comellas, Marisa Güil, Jordi Francesc Guillaumes, Imma Martí, Josep Maria Nadal, Montse Plana i Duaita Prats.

L’audiovisual recull l’exposició “No soc una nina”, retrospectiva del corpus artístic de Duaita Prats que es mostrà al Palau de l’Abadia de Sant Joan de les Abadesses entre el 12 d’octubre de 2024 i el 26 de gener de 2025. Impulsada pel recentment desaparegut artista i catedràtic Gerard Sala, reunia un centenar de peces de la producció realitzada els darrers vint anys per l’artista gironina. Escultures, fotografies, curtmetratges i escrits, ompliren el claustre ripollès per explicar el camí obert entre els prejudicis que condicionen l’univers artístic: edatisme, apriorismes, sexisme, sectarisme...
Per posar-la en joc va comptar amb la complicitat comissarial d’Eugeni Prieto, Glòria Bosch i Vicenç Altaió, aquesta última en forma de poema dedicat, “Darrera voluntat”. En ell el gran agitador cultural glossa d’original manera l’ànima de l'autora, col•locant un fermall exquisit a la seva polifacètica trajectòria.

Duaita Prats
Amb una formació vital repartida entre Barcelona i la Garrotxa, Duaita Prats ha signat fins ara set obres públiques en forma de monuments, i diverses sèries fotogràfiques documentals úniques que s’han vist en espais com el Museu d’Història de Catalunya o el Centre de Cultura Contemporània, a més de tres llibres. El seu projecte actual, centrat en la defensa del català i el medi natural a través de la poesia de Verdaguer, aborda l’itinerari escultòric “Llengua, Natura i Pàtria” amb tres monuments ja situats a Banyoles, Campdevànol i Arbúcies, i nous indrets previstos per aquest 2025.

FEBRER 2025 🅜 EN PREPARACIÓ: A FOLGUEROLES, 4t MONUMENT VERDAGUERIÀ DE "LLENGUA, NATURA I PÀTRIA"

UN POEMA VISUAL PER AL POETA, A CASA SEVA 

De nou il·lusionada (el marbrista diria que un xic revolucionada) a la pedrera, encetant la producció del quart monument de "Llengua, Natura i Pàtria", el qual espero plantar a Folgueroles, abans de l'estiu. Jacint Verdaguer al centre, l'enamorat Gentil al relat, i "Canigó" més present que mai.

Pedra, bronze i altres metalls, component un poema visual per al poeta al seu poble natal, a tocar de la casa on va néixer.

Cercles que es tanquen i papallones al melic.

Amb la complicitat de la Fundació Verdaguer.

14 DE DESEMBRE 🅜 INAUGURADA A ARBÚCIES LA “NÀIADA DEL MONTSENY”, TERCER MONUMENT DE "LLENGUA, NATURA I PÀTRIA"

Jordina Boix, directora de la Fundació Verdaguer (esquerra), destacava que "com feren Víctor Balaguer, Rossinyol o el mateix Jacint Verdaguer, amb aquest art urbà l'autora pretén deixar al territori una càrrega artística i històrica per fixar-la en l’imaginari col·lectiu"

 

AVUI DISSABTE 14 DE DESEMBRE hem inaugurat als Jardins de La Farga, davant l’estanyol que forma part del seu missatge, el monument “Nàiada del Montseny”, el tercer de la sèrie “Llengua, Natura i Pàtria” que vaig iniciar enguany connectant indrets de Catalunya amb l’obra de Jacint Verdaguer. L’objectiu, plantar recordatoris a l’espai públic de la preciosa llengua i l’entorn natural que tenim, de la cura que mereixen, i del concepte de pàtria que conformen sense més fronteres ni colors que els de la terra.

L’acte ha estat introduït per l’alcalde de la vila, Pere Garriga, i ha comptat amb les paraules expertes de la directora de la Fundació Verdaguer, Jordina Boix, que ha destacat la importància del Montseny, “muntanya frontissa” per al poeta, el màxim exponent de la Renaixença catalana. En paraules seves, “Arbúcies és lloc de patrimoni literari com testimonien Víctor Balaguer, Rossinyol i la mitologia romàntica entorn de l’aigua que Verdaguer segur coneixia. Tots ells, amb la seva literatura, sabien molt bé el que feien, que no era només un exercici estètic d’una bellesa inconfusible, sinó deixar al territori una càrrega artística i històrica per fixar-la en l’imaginari col·lectiu. Això és també el que fa Duaita Prats i el seu art urbà amb aquesta sèrie, que esperem tindrà continuïtat amb la propera obra que es situarà al poble natal del poeta, Folgueroles”. No em podia sentir més ben interpretada.

Després de la intervenció del prohom local Manel Serras, he pogut explicar la simbologia de la peça, un conjunt escultòric de travertí, basalt, bronze i alumini presidit per la figura d’una dona d’aigua – allà dites “paitides”- , dins una roda simbòlica. En ella s’hi poden veure els signes dels 5 elements, i astres principals com el sol, la lluna, la Terra, Mars i Venus, a més d’un arboç i una petxina. Precisament relacionat amb el darrer planeta, Prats ha triat com a text el poema recollit al volum Aires del Montseny (1901), “L’estel de l’alba”, on mossèn Cinto descriu Venus al cel amb el seu lirisme inconfusible. Feminitat celestial que connecto amb les nombroses llegendes de dones d’aigua que el floclor popular ha atresorat, i amb Arbúcies, ja que “nàiada”, sinònim de “fada”, és també la denominació del mol·lusc fluvial protegit que habita al fons de l’estanyol de la Farga, davant del qual regna ja aquesta “Paitida deessa de la Memòria de l’Aigua”.

 “Nàiada del Montseny” tanca els monuments que hauré plantat el 2024, després de “La Xicota del Drac” (Banyoles) i “Aloja Guardiana de la Porta del Pirineu” (Campdevànol). Abans d'això, les obres que havia realitzat per a espais públics eren quatre: "7 monjos" al Santuari del Mont, "Roses Blanques per a Companys" a Besalú, "Llibertat" a Olot, i "Agnus Dei" a Figueres. 

 

10 DE DESEMBRE 🅜 A PUNT EL TERCER MONUMENT VERDAGUERIÀ DE "LLENGUA, NATURA I PÀTRIA"

AQUEST DISSABTE S'INAUGURA EL TERCER MONUMENT de la sèrie que vaig iniciar enguany: "Llengua, Natura i Pàtria". Es diu "NÀIADA DEL MONTSENY - Paitida Deessa de la Memòria de l'Aigua" i es col·locarà a Arbúcies, als Jardins de La Farga. Com sempre, amb referències a Jacint Verdaguer, de qui honoro el poema "L'estel de l'alba" ("Aires del Montseny", 1901), tan preciós.

I perquè "Nàiada"? Doncs perquè designa els moluscs fluvials protegits que la vila atresora al riu i a l'estanyol del parc on anirà, i alhora casualment (o no) es sinònim de dona d'aigua, figura omnipresent a les llegendes montsenyenques i protagonista del "Canigó" de mossèn Cinto, que molt en devia sentir a parlar de petit.

La "Nàiada del Montseny" segueix a la nissaga escultòrica a "La Xicota del Drac" que vaig situar a Banyoles, i a "Aloja Guardiana de la Porta del Pirineu", de Campdevànol, que respectivament inscriuen els textos poemats "A mos amics de Banyoles" i "Lo Ter i lo Freser".

Espero doncs tancar 2024 amb aquesta escultura pública, setena de la meva carrera, que de moment si les complicitats acompanyen no serà la darrera. I us recordo que al Palau de l'Abadia de Sant Joan de les Abadesses, l'exposició "No soc una nina" amb un recull dels meus treballs, segueix demostrant que els prejudicis en l'art no tenen sentit de ser. Fins el 26 de gener.

12 D'OCTUBRE 🅔 L'EXPOSICIÓ “NO SOC UNA NINA” CLAMA JA A LES PARETS DE L’ABADIA DE SANT JOAN

Ha quedat oberta al públic l’exposició que he estat preparant aquest any, i que durant quatre mesos ocuparà les dues plantes del claustre ripollès del Palau de l’Abadia de Sant Joan de les Abadesses. Fins el 26 de gener, els seus murs i arcades clamaran que “No soc una nina” un recull d'un centenar de treballs que entre escultura, fotografia, instal·lacions, literatura, documentalisme i curtmetratges duts a terme els darrers vint anys. La proposta s’acompanya de textos curatorials de Glòria Bosch i Eugeni Prieto, i el poema dedicat de Vicenç Altaió.

En la inauguració, Maria Rosa Fraxanet, Regidora de Cultura de l’Ajuntament de la vila, ha destacat "la barreja de reivindicació, alliberament i revolució personal, una fructífera combinació realitzada sense condicionants". A l'Abadia s'hi poden veure fotografies íntimes de La pell interior, la sèrie escultòrica Les dones imaginàries, nimfes que reinterpreto acompanyades d’una recerca etnoperiodística, la Seqüència Gelada, instal·lació fotogràfica basada en un fet real... I encara pinzellades d’altres relats documentals com els de la presó Model de Barcelona, Can Batlló, la crisi humanitària de Lesbos 2016, o llibres i escrits periodístics que ocupen el pis superior.

Eugeni Prieto, curador, valorava "la llibertat, la coherència i la memòria, els tres puntals al voltant dels quals s’ha mogut l'obra de Duaita Prats, i també ella mateixa, perquè és difícil destriar una de l’altra, un exercici multidisciplinar i una indefinició voluntària que sovint fa difícil situar-la”. De les seves vessants, ha remarcat "el component de reconstrucció del passat que caracteritza bona part de la producció, i que en el seu cas no aborda en caire de documentalisme clàssic, sinó més enllà dels canons, però empeltat d’estètica i poètica sense perdre el rigor".

I jo, contenta d'haver situat tota aquest bagatge energètic
en tan meravellós indret, he recordat el gaudi de comunicar missatges en clau d’art tot i assumint el risc de fer-ho en diferents canals d’expressió i la penalització que m'ha suposat. I també, a l'altra cara de la moneda, com he maldat per sortejar els prejudicis que habiten el sector. El resultat és un corpus variat, penso que amb càrrega de profunditat, realitzat en un camí on m'he mogut als marges i per on transitaré mentre duri el darrer dels meus projectes: els monuments a l'espai públic de “Llengua, Natura i Pàtria”, una cloenda verdagueriana que ja he iniciat per al meu comiat del món de l'art.

 

 

SETEMBRE 2024 🅜 INAUGURACIÓ VERDAGUERIANA DEL MONUMENT "ALOJA GUARDIANA DE LA PORTA DEL PIRINEU", A CAMPDEVÀNOL

L'ESCULTURA "ALOJA GUARDIANA DE LA PORTA DEL PIRINEU" amb la Dona òliba que el presideix, ja regna des de la seva atalaia de Campdevànol, davant del riu Freser. I jo dijous 26 de setembre, Dia Europeu de les Llengües, he pogut inaugurar el segon dels monuments per una nova Renaixença de la sèrie "Llengua, Natura i Pàtria" que vaig iniciar a Banyoles amb Jacint Verdaguer com a fil conductor. Aquest l’he dedicat al poema de mossèn Cinto "Lo Ter i lo Freser", riu el segon el qual banya la vila, i per a la policromia de la base he comptat amb la fantàstica col·laboració de l'artista Laia Amàrita.

Recordatoris a l’espai públic de que cal protegir el català i la natura perquè conformen la nostra pàtria fonda, posat en joc aquest en una jornada molt internacional, amb l'alcalde Oriol Làzaro nomenat dos dies abans Director General de la Catalunya Exterior, i la presència del representant de la Comissió Europea a Barcelona, Manuel Szapiro, donant-nos suport. Aviam si empenyem aquesta parla i la terra nostra entre tot@s!

AGOST 2024 🅜 INAUGURACIÓ VERDAGUERIANA DEL MONUMENT "LA XICOTA DEL DRAC", A BANYOLES

EL CAPVESPRE DEL 14 D’AGOST, EN LA MÀGICA HORA BLAVA i vorejat pels dos estanys, al privilegiat paratge del Vilar de Banyoles vam tirar enrere la màquina del temps tot descobrint en una atmosfera verdagueriana aquest monument que he fet per la ciutat. “La Xicota del Drac”, la dona d’aigua que suposa la primera baula escultòrica del meu projecte “Llengua, Natura i Pàtria”, ja senyoreja als seus dominis festejant l'enamorat.

Ara fa 140 anys que el gran poeta català Jacint Verdaguer va arribar a aquells paratges, cercant inspiracions per l'obra "Canigó", la qual després el duria al Santuari de la Mare de Déu del Mont a passar la resta de l'estiu. A la vila de l'estany s'hi quedà una setmana, i va donar molt de sí perquè els prohoms locals el posessin al dia d'històries i llegendes de dones d'aigua que sumarien en l'imaginari de mossèn Cinto a les que hauria escoltat de petit relacionades amb el Montseny, muntanya imponent que presideix la seva pàtria més petita, Folgueroles.

Gràcies a l'Ajuntament de Banyoles i en especial al seu alcalde Miquel Noguer i al regidor Miquel Cuenca, per la complicitat en dur a bon port una implementació gens fàcil en un lloc tan sensible, en sóc conscient. I al Centre d'Estudis Comarcals de Banyoles, que atresora la carta "A mos amics de Banyoles" que mossèn Cinto va enviar des del Mont (un fragment de la qual vam llegir), per fer-me costat en honorar el pas del prevere. I per descomptat, als que vau ser "els meus amics de Banyoles", vinguts d'aquí i d'allà per acompanyar-me sota la bucòlica pluja al naixement d'aquesta obra covada durant onze anys, que es diu de pressa.

M'agrada també saber que en un camí que com sempre he engegat sola, tinc des de fa un mes una meravellosa complicitat, la de Jordina Boix, directora des de la casa del poeta de la Fundació Jacint Verdaguer, amb la qual el temps parlant del creador, el mossèn i l'home vola amarat d'emoció. Un dia ho reblarem si Déu vol en forma d'obra.

Que l'univers em doni la força per seguir empentant aquest gran repte de monuments per a una nova Renaixença que treballin per recordar-nos la preciosa parla que tenim, l'ancestral cultura que atresorem, i com és d'important estimar l'entorn. E la nave va...

JULIOL 2024 🅜 PROJECTE MONUMENTAL "LLENGUA, NATURA I PÀTRIA" BASAT EN JACINT VERDAGUER

EL 18 DE JULIOL ÉS UN DIA MOLT ESPECIAL perquè haurà fet 140 anys que el gran poeta català Jacint Verdaguer va arribar a Banyoles cercant inspiracions per l'obra "Canigó", la qual després el duria al Santuari de la Mare de Déu del Mont a passar la resta de l'estiu. A la vila de l'estany s'hi quedà una setmana, i va donar molt de sí perquè els prohoms locals el posessin al dia d'històries i llegendes de dones d'aigua que sumarien en l'imaginari de mossèn Cinto a aquelles que hauria escoltat de petit relacionades amb el Montseny, muntanya imponent que presideix (com en d'altres) la seva pàtria més petita, Folgueroles.

I jo, preocupada com ell per l'estat de la nostra llengua, per la cura per la natura i la defensa de la pàtria fonda, aquella que no té banderes, fronteres ni més colors que els de la terra, he engegat per tancar el meu pas per les arts plàstiques un gran projecte escultòric que posi tot això en joc a l'espai públic. Monuments que treballin per recordar-nos la preciosa parla que tenim, l'ancestral cultura que atresorem, i com és d'important estimar l'entorn. L'admirat Jacint m'hi ajudarà, com ja ho va fer en la primera obra que vaig inaugurar, els "7 monjos" que donen la benvinguda al Santuari del Mont.

Pel camí, que com sempre he engegat sola, he trobat una meravellosa complicitat, la de Jordina Boix, directora des de la casa del poeta de la Fundació Jacint Verdaguer (on estem a la foto), amb la qual el temps parlant del creador, el mossèn i l'home, vola amarat d'emoció.

O sigui, que si tot va bé arrenco a Banyoles el 14 d’agost amb "La Xicota del Drac", i seguiré amb dues comarques més abans d'acabar l'any: el Ripollès (Campdevànol), i La Selva (Arbúcies). Que l'univers em doni la força per empentar fins el final aquest gran repte.

De moment, El Punt Avui se n'ha fet ressó amb aquest reportatge, i la primera inauguració surt al programa de la Festa Petita de Banyoles.

ARTICLE EL PUNT PRESENTACIÓ PROJECTE VERDAGUER

E la nave va...

MAIG 2024 🅟 RECONEIXEMENT COM A PIONERA EN EL PERIODISME DE TENNIS

 

PETIT VIDEO DEL RECONEIXEMENT (CLICA AQUÍ)

NOTÍCIA AL DIARIO AS (CLICA AQUÍ)

TORNO DE LLEIDA AMB UNA ALEGRIA SOTA EL BRAÇ, el petit reconeixement que el tennis ha volgut fer a la meva condició de pionera a l'estat espanyol com a redactora i fotoperiodista d'aquesta especialitat, des que un dia de 1986 vaig entomar la corresponsalia a Barcelona del prestigiòs Diario AS (a mi em sona que fins i tot abans), quan no hi havia hagut una sola dona que es dediquès professionalment a cobrir-lo. No poques anècdotes va donar de sí la cosa llavors, algunes no gaire agradables, però no em devia importar perquè he seguit connectada gairebé 40 anys a un món que per a mi és a casa.

Me l'han lliurat al WTA Catalonia Open, Arantxa Sánchez Vicario, la més gran d'aquest esport i, com ella diu, còmplice de la "vella guàrdia", i per descomptat el president de la Federació Catalana de Tennis, Jordi Tamayo, impulsor fefaent de l'empoderament femení a pistes i despatxos. Moltíssimes gràcies! 

Em vaig iniciar al Diario As com a corresponsal de tennis a Catalunya, el 1986, i vaig publicar-hi fins el 1998. Una època molt feliç.

Encara el 1991 era tan rara una dona fotoperiodista d'esports 

que el Correo da Manha va fer de la meva feina a Estoril motiu gràfic.

SANT JORDI 2024 🅛 SIGNATURES DE "LA MODEL 2017" AL COL·LEGI DE PERIODISTES (RAMBLA CATALUNYA 10)

SANT JORDI 2024 M'HA DUT A LA TAULA DE SIGNATURES DEL COL·LEGI DE PERIODISTES en una Rambla Catalunya petada de gent. Gràcies als qui us heu interessat per la meva darrera publicació en forma de llibre, "La Model 2017", parlar-ne en directe és un gust.

Estic contentíssima del treball i del resultat en forma de publicació. Mai serà un best-seller, és un tema àrid al qual ens estimem més tancar els ulls. Però té la seva vàlua com a document històric, i entre biblioteques i especialistes va fent poc a poc el seu camí.

GENER 2024 🅔 FINAL D'ETAPA A LA DIRECCIÓ D'ART DE L'ÀMBIT

COMENÇO L'ANY TANCANT ETAPA, la que hauré transitat des de març de 2022 i fins dissabte vinent la direcció de L'Àmbit Espai d'Art, la única galeria supervivent a Olot, abans ciutat artística on fins els 90 aquestes finestres de la creació es comptaven per més d'una dotzena. 
Amb il·lusió i el repte de tornar a engrescar la parròquia a acudir a la proposta expositiva de torn, fos la que fos, en vint-i-dos mesos he posat en joc setze propostes dutes a terme amb tota cura, i el nivell de qualitat i exigència que m'imposo peti el que peti. El resultat han estat milers de visites i el goig de veure com efectivament un bon nombre de gent, locals i visitants, recuperava el costum d'incloure'ns en les seves passejades per la ciutat.
Marxo deixant en un punt ben dolç de Can Constans, amb records de tots els colors. Ho faig amb nous reptes, i alhora delida d'afluixar el peu del gas. Aviam si aconsegueixo acompassar les dues coses.

DESEMBRE 2023 🅛+🅔 XERRADA SOBRE PARAULES "D'ABANTES" + INAUGURACIÓ DE "RELIGIONS I CREENCES DEL MÓN"

PER ORDRE CRONOLÒGIC, quina bona estona vam passar divendres 1 de desembre a la Llibreria Isop d'Olot, on havia organitzat una XERRADA amb en Domènec Moli al voltant del "Diccionari de records d'una xava garrotxina"! M’ha donat moltes alegries aquesta publicació, i també ho és poder dir que gairebé s’han esgotat els exemplars. Bé per qui el tingui, perquè no serà reeditat.

A l’Isop hi vam compartir experiències i paraules "de les d'abantes", com les que hi he mirat de conservar, recordant una vida i uns costums que cada dia que passa cauen un xic més en la història, i en molts casos, si no hi posem remei, en l’oblit. 

I el dia següent, a la galeria L’Àmbit Espai d’Art del Firal d’Olot, UNA INAUGURACIÓ, I TAMBÉ UN COMIAT (EL MEU). Va ser amb motiu de l’obertura de l'exposició "Religions i creences del món", la darrera de l'any i també la darrera que faig per la sala olotina perquè deixo la direcció i tot el que hi comporta. Hauran estat prop de dos anys programant, comissariat i muntant exposicions, setze en concret, i impulsant l'art a i de La Garrotxa amb tota la il·lusió, la fe i l'honestedat amb les que m'agrada treballar.

Excepcionalment, aquest cop hi he portat tres obres meves, les de la imatge: la "Dona òliba" de la sèrie de dones d'aigua, i dues creacions fotogràfiques de "La pell interior". A partir de febrer espero una vida nova per a mi, amb opcions diverses a valorar, sempre en l'art.

E la nave va...

OCTUBRE A DESEMBRE DE 2023 🅕 GALERIA ENLACE ART: "THE INNER SKIN" (LA PELL INTERIOR), AUTORRETRATS D'UNA REVOLUCIÓ PERSONAL

EL CARTELL QUE VEIEU ANUNCIA LA MEVA PROPERA EXPOSICIÓ, "The inner skin" (La pell interior), i representa per a mi un salt quàntic com a fotògraf, una revolució personal concretada en autoretrats íntims en clau autobiogràfica per la qual m'ha calgut complir sis dècades. 

En aquest punt he tingut la sort de coincidir amb un gran dinamitzador, el comissari d'art Toni Alvarez de Arana, que des de la galeria Enlace Art in Progress de Serra de Daró n'està fent una, també, de revolució. I així, junt amb tres artistes més, Maria Alzamora, Michael Dunev i Brume, encetarem un projecte per nom PhotoEnlace, que posarà l'Empordà en xarxa de grans esdeveniments d'aquesta especialitat artística.

Utilitzar el propi cos com a objecte del retrat, és una pràctica que ha caracteritzat alguns grans fotògrafs de la història: Diane Arbus, Robert Mapplethorpe, Ilse Bing, Cindy Sherman o Andy Warhol, per dir-ne alguns. No són gaires, però, els que per a fer-ho s’han alliberat de la roba sense buscar connotacions sexuals provocadores. Per trobar-los hem d’avançar en el temps i admirar els treballs de Violeta Bubelyte, Erica Simone, Yulia Gorodinski, Lydia Fernández…

Donar-se completament a la teva càmera per expressar sensacions o vivències, no és fàcil. He exercit el foto periodisme de dels anys 80 i l'artístic des dels 2000, i mai m’havia plantejat com a objecte de les meves creacions. En canvi, en complir els seixanta, les pors, tabús i manies que m'acompanyaven, han caigut, i tinc ganes d’explicar-me a través d’imatges biogràfiques on utilitzo com a vehicle la meva pell íntima.

I després de grans treballs documentals com la “Seqüència Gelada” o “Desconstruint La Model”, ha nascut la sèrie “The inner skin” (La pell interior). Una revolució personal on em sitúo en el reduït grup dels fotògrafs que han creuat la invisible línia de l'auto censura, aniquil·lant fantasmes i revelant-me davant la nina que no sóc ni mai he acceptat ser.