"EN ELS TREBALLS, COM EN LA VIDA, mai m’he preocupat per encaixar en definicions ni estereotips. A través de les arts plàstiques expresso sentiments i valors que tenen a veure amb els meus orígens a la Garrotxa dels anys 60, barrejats amb la Barcelona on he tingut la sort de créixer. No sabria dir d'on sóc, estic empeltada d’aquests dos mons que m'estimo i que conviuen en mi harmònicament. Darrera de cada idea creativa apareixen, ara un, ara l'altre, o bé tots dos alhora, com a resultat de la formació de vida que he tingut l'oportunitat i el privilegi de rebre.
En una primera etapa em diplomo en Psicologia Clínica, i després em dedico al periodisme i la fotografia, exercint durant més de trenta anys de directora de comunicació i publicacions, bàsicament esdeveniments esportius, i revistes. Com a corresponsal a Barcelona del Diario As (1985-1997), se'm reconeix per ser la primera dona periodista i fotoperiodista de tennis de l'estat espanyol. I com a fotoperiodista de bàsquet per a la revista Gigantes (1987-1988), també en sóc pionera en fotoperiodisme, si més no a Catalunya. Més endavant exploro el món del management esportiu, tan allunyat del meu esperit, però que em servirà per adquirir coneixements professionals i expertesa en altres àmbits. Així, durant cinc anys, assumeixo el management dels pilots de motociclisme Sete Gibernau, Jordi Arcarons, Nani Roma, Isidre Esteve i Laia Sanz.
La versatilitat em defineix, i l’essència creativa busca i troba sempre la sortida expressiva a través de qualsevol cosa que faci. Finalment, passats els 40 decideixo abandonar la representació esportiva, i després de matricular-me a l’Institut del Teatre on tinc la sort de participar en diversos projectes d’escenografia i estrenar a sales com El Mercat de les Flors o el Teatre de la Passió d'Esparreguera, decideixo formar-me com escultora a l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona. Aviat (o tard, segons com es miri), gosaré entrar en l’escena artística que sempre havia contemplat des de l'altra banda. Començo exposant a Barcelona, a la Galeria d'Art Roger Viñuela de Consell de Cent, i la bona acollida m'impulsa a seguir el camí que des de petita havia volgut recórrer.
Els darrers vint anys han estat molt intensos, exigents. Vorejant els marges, com una nena que juga sola he fet de la imaginació escenari de realitats, impulsant i portant al terme pels meus mitjans, projectes escultòrics, fotogràfics i literaris que van més enllà de l’aspecte purament formal. No sé conformar-me amb la vessant estètica; la sento necessària, però insuficient. Per això, les meves exposicions i qualsevol dels treballs tenen un marcat component de missatge.
He posat en joc moltes propostes els darrers vint anys, la majoria fora dels circuits galerístics. M'he decantat pels museus i equipaments públics, on s'han vist mostres fotogràfiques com “Seqüència Gelada” i “Desconstruint La Model”, la sèrie escultòrica sobre dones d’aigua “Les dones imaginàries”, o darrerament "No sóc una nina", que tancava una etapa amb el claustre del Palau de l'Abadia de Sant Joan com a marc. També he plantat nou monuments: el Memorial a Lluís Companys, “Roses Blanques per a Companys” (Besalú), el que celebra 700 anys del Santuari de la Mare de Déu del Mont, “7 monjos” (Albanyà), el conjunt escultòric “Llibertat!” en defènsa de la democràcia (Olot), el del Mil·lenari de l’església de Sant Pere de Figueres, “Agnus Dei” amb recordatori a Salvador Dalí... I els cinc verdaguerians que fins ara composen la sèrie "Llengua, Natura i Pàtria", en celebració del català i la nostra cultura popular: "La Xicota del Drac" (Banyoles), "Aloja Guardiana de la Porta del Pirineu" (Campdevànol), "Nàiada del Montseny" (Arbúcies), "Gentil del Cor Robat" (Folgueroles), i "Als Catalans de França" (Perpinyà).
Mentrestant, he publicat tres llibres autoeditats: "Diccionari de records d'una xava garrotxina", recuperant paraules dels meus ancestres i prologat per Carme Forcadell, "79 ànimes d'artista en l'univers gironí", un preciòs objecte de col·leccionista a partir de les fotografies d'Eugeni Prieto, i "La Model 2017", de gran format, que documenta fotogràficament i amb dades els darrers temps de la presó d'homes de Barcelona.
I miro de recordar que cada dia tot torna a començar...
Duaita PV
