14 DE DESEMBRE 🅜 INAUGURADA A ARBÚCIES LA “NÀIADA DEL MONTSENY”, TERCER MONUMENT DE "LLENGUA, NATURA I PÀTRIA"

Jordina Boix, directora de la Fundació Verdaguer (esquerra), destacava que "com feren Víctor Balaguer, Rossinyol o el mateix Jacint Verdaguer, amb aquest art urbà l'autora pretén deixar al territori una càrrega artística i històrica per fixar-la en l’imaginari col·lectiu"

 

AVUI DISSABTE 14 DE DESEMBRE hem inaugurat als Jardins de La Farga, davant l’estanyol que forma part del seu missatge, el monument “Nàiada del Montseny”, el tercer de la sèrie “Llengua, Natura i Pàtria” que vaig iniciar enguany connectant indrets de Catalunya amb l’obra de Jacint Verdaguer. L’objectiu, plantar recordatoris a l’espai públic de la preciosa llengua i l’entorn natural que tenim, de la cura que mereixen, i del concepte de pàtria que conformen sense més fronteres ni colors que els de la terra.

L’acte ha estat introduït per l’alcalde de la vila, Pere Garriga, i ha comptat amb les paraules expertes de la directora de la Fundació Verdaguer, Jordina Boix, que ha destacat la importància del Montseny, “muntanya frontissa” per al poeta, el màxim exponent de la Renaixença catalana. En paraules seves, “Arbúcies és lloc de patrimoni literari com testimonien Víctor Balaguer, Rossinyol i la mitologia romàntica entorn de l’aigua que Verdaguer segur coneixia. Tots ells, amb la seva literatura, sabien molt bé el que feien, que no era només un exercici estètic d’una bellesa inconfusible, sinó deixar al territori una càrrega artística i històrica per fixar-la en l’imaginari col·lectiu. Això és també el que fa Duaita Prats i el seu art urbà amb aquesta sèrie, que esperem tindrà continuïtat amb la propera obra que es situarà al poble natal del poeta, Folgueroles”. No em podia sentir més ben interpretada.

Després de la intervenció del prohom local Manel Serras, he pogut explicar la simbologia de la peça, un conjunt escultòric de travertí, basalt, bronze i alumini presidit per la figura d’una dona d’aigua – allà dites “paitides”- , dins una roda simbòlica. En ella s’hi poden veure els signes dels 5 elements, i astres principals com el sol, la lluna, la Terra, Mars i Venus, a més d’un arboç i una petxina. Precisament relacionat amb el darrer planeta, Prats ha triat com a text el poema recollit al volum Aires del Montseny (1901), “L’estel de l’alba”, on mossèn Cinto descriu Venus al cel amb el seu lirisme inconfusible. Feminitat celestial que connecto amb les nombroses llegendes de dones d’aigua que el floclor popular ha atresorat, i amb Arbúcies, ja que “nàiada”, sinònim de “fada”, és també la denominació del mol·lusc fluvial protegit que habita al fons de l’estanyol de la Farga, davant del qual regna ja aquesta “Paitida deessa de la Memòria de l’Aigua”.

 “Nàiada del Montseny” tanca els monuments que hauré plantat el 2024, després de “La Xicota del Drac” (Banyoles) i “Aloja Guardiana de la Porta del Pirineu” (Campdevànol). Abans d'això, les obres que havia realitzat per a espais públics eren quatre: "7 monjos" al Santuari del Mont, "Roses Blanques per a Companys" a Besalú, "Llibertat" a Olot, i "Agnus Dei" a Figueres.