Trofeu "Jugador 10": bronze, al·lumini, or i zirconita.
Tot s’acaba en aquesta vida, i si es pot, s'ha de mirar d'acabar bé. Reconèixer quan és l'hora. Això és el que hem fet. En un moment en el qual els mitjans de comunicació han fet un gir de 180 graus, la nostra associació basada en la defensa gremial, el foment del tennis i la bona relació entre periodistes i esportistes, anava perdent el seu sentit. El periodista de tennis, especialista únic com a tal, deixa d’existir.
Diuen de nosaltres, de l’APT, que hem estat un cas d'èxit, i aquesta setmana per fi ho hem pogut celebrar a la "casa gran", el Reial Club de Tennis Barcelona 1899, amb els qui hem tingut sempre al costat, i que com el cas de David Ferrer, Tommy Robredo, Tomás Carbonell, Àlex Corretja, Emilio Sánchez Vicario, Sergio Casal, Carlos Costa, Albert Costa... s'han comportat com un dels nostres.
Hem volgut fer un últim acte simbòlic i lliurar el "Trofeu Jugador 10", que completa un
palmarès brillant, una versió especial de l'escultura que potser recordeu que refeia
cada primavera i es donava durant el Godó a un jugador del quadres gran. Aquest
cop, no podia ser per ningú millor que la Federació Catalana de Tennis, tan
important per a nosaltres des de l'inici, que ens va acollir quan érem una
entitat naixent i mai ens ha abandonat. El Museu del Tennis serà la futura llar
de l’obra i del nostre record. I ens quedarà per sempre la satisfacció d'haver format part de les petites històries del tennis català.
