PER PRIMERA VEGADA EN LA SEVA HISTÒRIA, el Museu Darder abordava la temàtica de les aloges, i ho feia amb l’exposició “Les dones imaginàries”, un recull d’escultures, fotografies i llegendes realitzades per l’artista Duaita Prats, que es posava en joc des del 14 de setembre i durant un mes. El treball, entorn a la figura de les dones d’aigua, enllaça natura i feminitat, i està concebut en tres parts: escultòrica, fotogràfica i etnogràfica, abraçant l’àmbit català.
En ell, Prats fusiona la natura i l’essència femenina utilitzant com a referència aquests éssers llegendaris i fugissers tan vinculats a la nostra terra, en els quals alguns creuen veure les hereves de la devoció a la figura femenina i de la veneració per la força de l’aigua del Neolític. Interpretats de manera molt particular, són concebuts per l’artista en l’estret lligam amb l’entorn natural on viuen, tant que sovint en prenen alguna característica i es transfiguren: la Dona fulla, la Dona serp, la Xicota del drac de Banyoles, la Dona òliba… Un surrealisme naturalista que trobem també en les fotografies, on busca retratar el misteri.
I en clau etno-periodística, ha realitzat un extens treball cercant contes i llegendes de la mitologia catalana, a més d’altres informacions referents al lligam de les goges amb el nostre país. En la introducció reflexiona com, malgrat el darrer segle semblaven anar quedant en l’oblit, el seu arrelament havia estat tant fort que han sobreviscut tot i que amb molta discreció. “I fins l’actualitat quan, per motius que desconec, l’internés al voltant d’aquestes presències està experimentant un retorn de mil maneres diferents”, explica.
El fenomen lacustre de l’Estany de Banyoles i l’existència d’un indret tan màgic com Les Estunes, van ser l’origen de les abundants llegendes sobre dones d’aigua a la zona de Banyoles, per la qual cosa l’exposició tenia un sentit especial per Banyoles i el seu entorn natural, complementant en certa manera el discurs de l’exposició permanent del Museu sobre la conca lacustre de l’estany .
L’exposició ha acabat sumant una important afluència de visitants. Tot i només obrir els caps de setmana, gairebé 600 persones s’han perdut deliciosament en el gaudi estètic de les escultures, però també han pogut aprofundir en el treball d’investigació sobre les llegendes de les aloges arreu de Catalunya. L’autora expressava la seva satisfacció “tant per la positiva i, en molts casos, entusiasta reacció de la gent davant una proposta conscientment arriscada, com per la complicitat que el Darder ha demostrat des del primer moment en acceptar i portar a terme una proposta fins el moment inèdita, a les seves sales i a la ciutat”.