17 DE MAIG 🅜 INAUGURAT EL MONUMENT ALS 180 ANYS DEL NAIXEMENT DE VERDAGUER / PRIMERA RÈPLICA DE “CANIGÓ” EN PEDRA /"FONT DE GENTIL"

FOTO: Fundació Jacint Verdaguer (Martí Medina)

EM PENSARIA que dec haver realitzat la primera rèplica en marbre de l’icònic llibre “Canigó”, escrit per Jacint Verdaguer. Aquesta peça, tan estimada pels amants de la poesia catalana, composa junt amb amb el bronze del cavaller Gentil i dos cors també de marbre roig d'Alacant, el poema visual del monument que hem inaugurat a Folgueroles en el marc de la “Festa Verdaguer 2025”, commemorant els 180 anys del naixement del literat a la vila osonenca. 

“Gentil del cor robat” m'ha sorgit inspirat per la idea de pàtria a l'estil de Jacint Verdaguer, això és, fonamentada en la nostra parla i l'entorn que reconeixem com a priopi sense que calguin banderes, fronteres, o més colors que els de la terra”. A més, m'he permés oferir una interpretació íntima i molt personal del Verdaguer més jove, el que corria pels carrers del seu poble vivint les primeres il·lusions, amors i desamors, i començant a bastir la personalitat singular que després el convertiria en la figura històrica per la literatura i per la gent que era i és.

La cita literària triada per inscriure a la pedra són versos del “Cant de Gentil” inclosos a “Canigó”. I tot plegat cavalca sobre el brollador que m'han fet l'honor de batejar a partir d'ara com ”Font de Gentil”. El conjunt, presentat per Jordina Boix, directora de la Fundació Verdaguer, segueix en el projecte “Llengua, Natura i Pàtria” a “La Xicota del Drac” a Banyoles, “Aloja Guardiana de la Porta del Pirineu” a Campdevànol, i “Nàiada del Montseny a Arbúcies. 

Com he dit en altres ocasions, és aquesta una iniciativa personal per convidar a enamorar-se del català i a defensar-lo tant com la natura que ens envolta, dos ecologismes ben necessaris en aquests moments. L'entomo “per una nova Renaixença”, sense ajuts oficials ni subvencions, sinó gràcies a les complicitats que vaig despertant.

El cap de setmana ha donat també per obrir l'exposició "Les Dones Imaginàries", que la Fundació Verdaguer ha preparat amb la sèrie escultòrica que vaig iniciar fa gairebé vint anys i que tant m'estimo. Ha quedat instal·lada a la seu consistorial i es podrà veure fins el 10 de juny, quan acaba la Festa.

Seguim...

17 DE MAIG 🅜 INAUGURACIÓ A FOLGUEROLES DE "GENTIL DEL COR ROBAT", 4rt MONUMENT DE "LLENGUA, NATURA I PÀTRIA"

"LLENGUA, NATURA I PÀTRIA", aquest projecte que vaig endegar els primers mesos de l'any passat per potenciar el nostre català, defensar la terra i honorar Verdaguer, no podia trobar millor encaix en la seva quarta estació: Folgueroles, el poble osonenc on va néixer enguany fa 180 anys. Ho commemorà el poema visual en forma de monument que he preparat inspirat en "Canigó" i el seu protagoniosta, el jove fill del comte Tallaferro. "Gentil del cor robat" evoca el Jacint Verdaguer més jove, el que corria pels seus carrers, hi vivia els primers amors i desamors, hi forjava la personalitat que després el va convertir en la més singular figura popular del tombant de segle al nostre país...

Que tot això passi dins la "Festa Verdaguer 2025", en la qual la Fundació Verdaguer hi ha volguit reviure a més l'exposició "Les dones imaginàries", sèrie que vaig iniciar el 2010 al voltant de la mateixa figura mitològica que van inspirar Mossèn Cinto, les dones d'aigua, és un farcellet de coses bones que m'omple de goig. Una d'elles, "Dona llavor", s'hi quedarà per sempre...

Si tot va bé, inaugurem la tarda del 17 a les 19h, primer el monument i després la mostra.

El diari El Punt Avui ho explica molt bé en aquest article:

ARTICLE EL PUNT AVUI

23 D'ABRIL DE 2025 🅜 UN LLIBRE DE PEDRA PER SANT JORDI

AL FINAL, AQUEST SANT JORDI TAMBÉ HE FET UN LLIBRE. Un de ben especial, diria que insòlit. Perquè l'univers ha volgut que precisament avui 23 d'abril, seguint la realització de cadascun dels elements del proper monument de la sèrie "Llengua, Natura i Pàtria", toqués resoldre la versió en pedra de "Canigó", el gran poema de Jacint Verdaguer i peça clau del conjunt escultòric "Gentil del cor robat". O sigui que sí, que per Sant Jordi 2025 hauré produït un llibre i a més, únic.

En conjunt està sent tot un repte aquest poema visual monumental que vaig imaginar per recordar a Folgueroles el 180 aniversari del naixement del seu fill predilecte, Jacint Verdaguer. L'he suat de valent. I ara que allò que porto tants mesos pensant i preparant, per fi va agafant forma, és com un somni fent-se realitat.

Encara falten tres setmanes per inaugurar, ara no el descobriré, però em plau compartir com a final de Diada viscuda en versió escultora, un collage del procés incloent la gestació del llibre en qüestió.

Divendres la Fundació Jacint Verdaguer presenta la Festa Verdaguer d'enguany i es sabran més coses.

3 DE MARÇ DE 2025 🅥 PUBLICACIÓ DE L'AUDIOVISUAL DE L'EXPOSICIÓ "NO SOC UNA NINA"

AVUI S'HA PUBLICAT la memòria audiovisual de l'exposició "No soc una nina", que vaig realitzar al Palau de l'Abadia de Sant Joan de les Abadesses entre el 12 d'octubre de 2024 i el 26 de gener de 2025. Si la voleu veure CLIQUEU AQUÍ

O també podeu visitar: https://youtu.be/fIJuvWugBLQ?si=tCk6-n1LLzCPGb-w

FITXA TÈCNICA 

Títol: AUDIOVISUAL DE L’EXPOSICIÓ “NO SOC UNA NINA”, DE DUAITA PRATS

Edició: Enric Carré
Durada: 5 min
Banda sonora: “Right now” del grup Maybe Violet (Jordi Prats i Monique van der Kolk)

Imatges: Enric Carré, Mariona Comellas, Marisa Güil, Jordi Francesc Guillaumes, Imma Martí, Josep Maria Nadal, Montse Plana i Duaita Prats.

L’audiovisual recull l’exposició “No soc una nina”, retrospectiva del corpus artístic de Duaita Prats que es mostrà al Palau de l’Abadia de Sant Joan de les Abadesses entre el 12 d’octubre de 2024 i el 26 de gener de 2025. Impulsada pel recentment desaparegut artista i catedràtic Gerard Sala, reunia un centenar de peces de la producció realitzada els darrers vint anys per l’artista gironina. Escultures, fotografies, curtmetratges i escrits, ompliren el claustre ripollès per explicar el camí obert entre els prejudicis que condicionen l’univers artístic: edatisme, apriorismes, sexisme, sectarisme...
Per posar-la en joc va comptar amb la complicitat comissarial d’Eugeni Prieto, Glòria Bosch i Vicenç Altaió, aquesta última en forma de poema dedicat, “Darrera voluntat”. En ell el gran agitador cultural glossa d’original manera l’ànima de l'autora, col•locant un fermall exquisit a la seva polifacètica trajectòria.

Duaita Prats
Amb una formació vital repartida entre Barcelona i la Garrotxa, Duaita Prats ha signat fins ara set obres públiques en forma de monuments, i diverses sèries fotogràfiques documentals úniques que s’han vist en espais com el Museu d’Història de Catalunya o el Centre de Cultura Contemporània, a més de tres llibres. El seu projecte actual, centrat en la defensa del català i el medi natural a través de la poesia de Verdaguer, aborda l’itinerari escultòric “Llengua, Natura i Pàtria” amb tres monuments ja situats a Banyoles, Campdevànol i Arbúcies, i nous indrets previstos per aquest 2025.

FEBRER 2025 🅜 EN PREPARACIÓ: A FOLGUEROLES, 4t MONUMENT VERDAGUERIÀ DE "LLENGUA, NATURA I PÀTRIA"

UN POEMA VISUAL PER AL POETA, A CASA SEVA 

De nou il·lusionada (el marbrista diria que un xic revolucionada) a la pedrera, encetant la producció del quart monument de "Llengua, Natura i Pàtria", el qual espero plantar a Folgueroles, abans de l'estiu. Jacint Verdaguer al centre, l'enamorat Gentil al relat, i "Canigó" més present que mai.

Pedra, bronze i altres metalls, component un poema visual per al poeta al seu poble natal, a tocar de la casa on va néixer.

Cercles que es tanquen i papallones al melic.

Amb la complicitat de la Fundació Verdaguer.

14 DE DESEMBRE 🅜 INAUGURADA A ARBÚCIES LA “NÀIADA DEL MONTSENY”, TERCER MONUMENT DE "LLENGUA, NATURA I PÀTRIA"

Jordina Boix, directora de la Fundació Verdaguer (esquerra), destacava que "com feren Víctor Balaguer, Rossinyol o el mateix Jacint Verdaguer, amb aquest art urbà l'autora pretén deixar al territori una càrrega artística i històrica per fixar-la en l’imaginari col·lectiu"

 

AVUI DISSABTE 14 DE DESEMBRE hem inaugurat als Jardins de La Farga, davant l’estanyol que forma part del seu missatge, el monument “Nàiada del Montseny”, el tercer de la sèrie “Llengua, Natura i Pàtria” que vaig iniciar enguany connectant indrets de Catalunya amb l’obra de Jacint Verdaguer. L’objectiu, plantar recordatoris a l’espai públic de la preciosa llengua i l’entorn natural que tenim, de la cura que mereixen, i del concepte de pàtria que conformen sense més fronteres ni colors que els de la terra.

L’acte ha estat introduït per l’alcalde de la vila, Pere Garriga, i ha comptat amb les paraules expertes de la directora de la Fundació Verdaguer, Jordina Boix, que ha destacat la importància del Montseny, “muntanya frontissa” per al poeta, el màxim exponent de la Renaixença catalana. En paraules seves, “Arbúcies és lloc de patrimoni literari com testimonien Víctor Balaguer, Rossinyol i la mitologia romàntica entorn de l’aigua que Verdaguer segur coneixia. Tots ells, amb la seva literatura, sabien molt bé el que feien, que no era només un exercici estètic d’una bellesa inconfusible, sinó deixar al territori una càrrega artística i històrica per fixar-la en l’imaginari col·lectiu. Això és també el que fa Duaita Prats i el seu art urbà amb aquesta sèrie, que esperem tindrà continuïtat amb la propera obra que es situarà al poble natal del poeta, Folgueroles”. No em podia sentir més ben interpretada.

Després de la intervenció del prohom local Manel Serras, he pogut explicar la simbologia de la peça, un conjunt escultòric de travertí, basalt, bronze i alumini presidit per la figura d’una dona d’aigua – allà dites “paitides”- , dins una roda simbòlica. En ella s’hi poden veure els signes dels 5 elements, i astres principals com el sol, la lluna, la Terra, Mars i Venus, a més d’un arboç i una petxina. Precisament relacionat amb el darrer planeta, Prats ha triat com a text el poema recollit al volum Aires del Montseny (1901), “L’estel de l’alba”, on mossèn Cinto descriu Venus al cel amb el seu lirisme inconfusible. Feminitat celestial que connecto amb les nombroses llegendes de dones d’aigua que el floclor popular ha atresorat, i amb Arbúcies, ja que “nàiada”, sinònim de “fada”, és també la denominació del mol·lusc fluvial protegit que habita al fons de l’estanyol de la Farga, davant del qual regna ja aquesta “Paitida deessa de la Memòria de l’Aigua”.

 “Nàiada del Montseny” tanca els monuments que hauré plantat el 2024, després de “La Xicota del Drac” (Banyoles) i “Aloja Guardiana de la Porta del Pirineu” (Campdevànol). Abans d'això, les obres que havia realitzat per a espais públics eren quatre: "7 monjos" al Santuari del Mont, "Roses Blanques per a Companys" a Besalú, "Llibertat" a Olot, i "Agnus Dei" a Figueres. 

 

10 DE DESEMBRE 🅜 A PUNT EL TERCER MONUMENT VERDAGUERIÀ DE "LLENGUA, NATURA I PÀTRIA"

AQUEST DISSABTE S'INAUGURA EL TERCER MONUMENT de la sèrie que vaig iniciar enguany: "Llengua, Natura i Pàtria". Es diu "NÀIADA DEL MONTSENY - Paitida Deessa de la Memòria de l'Aigua" i es col·locarà a Arbúcies, als Jardins de La Farga. Com sempre, amb referències a Jacint Verdaguer, de qui honoro el poema "L'estel de l'alba" ("Aires del Montseny", 1901), tan preciós.

I perquè "Nàiada"? Doncs perquè designa els moluscs fluvials protegits que la vila atresora al riu i a l'estanyol del parc on anirà, i alhora casualment (o no) es sinònim de dona d'aigua, figura omnipresent a les llegendes montsenyenques i protagonista del "Canigó" de mossèn Cinto, que molt en devia sentir a parlar de petit.

La "Nàiada del Montseny" segueix a la nissaga escultòrica a "La Xicota del Drac" que vaig situar a Banyoles, i a "Aloja Guardiana de la Porta del Pirineu", de Campdevànol, que respectivament inscriuen els textos poemats "A mos amics de Banyoles" i "Lo Ter i lo Freser".

Espero doncs tancar 2024 amb aquesta escultura pública, setena de la meva carrera, que de moment si les complicitats acompanyen no serà la darrera. I us recordo que al Palau de l'Abadia de Sant Joan de les Abadesses, l'exposició "No soc una nina" amb un recull dels meus treballs, segueix demostrant que els prejudicis en l'art no tenen sentit de ser. Fins el 26 de gener.

12 D'OCTUBRE 🅔 L'EXPOSICIÓ “NO SOC UNA NINA” CLAMA JA A LES PARETS DE L’ABADIA DE SANT JOAN

Ha quedat oberta al públic l’exposició que he estat preparant aquest any, i que durant quatre mesos ocuparà les dues plantes del claustre ripollès del Palau de l’Abadia de Sant Joan de les Abadesses. Fins el 26 de gener, els seus murs i arcades clamaran que “No soc una nina” un recull d'un centenar de treballs que entre escultura, fotografia, instal·lacions, literatura, documentalisme i curtmetratges duts a terme els darrers vint anys. La proposta s’acompanya de textos curatorials de Glòria Bosch i Eugeni Prieto, i el poema dedicat de Vicenç Altaió.

En la inauguració, Maria Rosa Fraxanet, Regidora de Cultura de l’Ajuntament de la vila, ha destacat "la barreja de reivindicació, alliberament i revolució personal, una fructífera combinació realitzada sense condicionants". A l'Abadia s'hi poden veure fotografies íntimes de La pell interior, la sèrie escultòrica Les dones imaginàries, nimfes que reinterpreto acompanyades d’una recerca etnoperiodística, la Seqüència Gelada, instal·lació fotogràfica basada en un fet real... I encara pinzellades d’altres relats documentals com els de la presó Model de Barcelona, Can Batlló, la crisi humanitària de Lesbos 2016, o llibres i escrits periodístics que ocupen el pis superior.

Eugeni Prieto, curador, valorava "la llibertat, la coherència i la memòria, els tres puntals al voltant dels quals s’ha mogut l'obra de Duaita Prats, i també ella mateixa, perquè és difícil destriar una de l’altra, un exercici multidisciplinar i una indefinició voluntària que sovint fa difícil situar-la”. De les seves vessants, ha remarcat "el component de reconstrucció del passat que caracteritza bona part de la producció, i que en el seu cas no aborda en caire de documentalisme clàssic, sinó més enllà dels canons, però empeltat d’estètica i poètica sense perdre el rigor".

I jo, contenta d'haver situat tota aquest bagatge energètic
en tan meravellós indret, he recordat el gaudi de comunicar missatges en clau d’art tot i assumint el risc de fer-ho en diferents canals d’expressió i la penalització que m'ha suposat. I també, a l'altra cara de la moneda, com he maldat per sortejar els prejudicis que habiten el sector. El resultat és un corpus variat, penso que amb càrrega de profunditat, realitzat en un camí on m'he mogut als marges i per on transitaré mentre duri el darrer dels meus projectes: els monuments a l'espai públic de “Llengua, Natura i Pàtria”, una cloenda verdagueriana que ja he iniciat per al meu comiat del món de l'art.

 

 

SETEMBRE 2024 🅜 INAUGURACIÓ VERDAGUERIANA DEL MONUMENT "ALOJA GUARDIANA DE LA PORTA DEL PIRINEU", A CAMPDEVÀNOL

L'ESCULTURA "ALOJA GUARDIANA DE LA PORTA DEL PIRINEU" amb la Dona òliba que el presideix, ja regna des de la seva atalaia de Campdevànol, davant del riu Freser. I jo dijous 26 de setembre, Dia Europeu de les Llengües, he pogut inaugurar el segon dels monuments per una nova Renaixença de la sèrie "Llengua, Natura i Pàtria" que vaig iniciar a Banyoles amb Jacint Verdaguer com a fil conductor. Aquest l’he dedicat al poema de mossèn Cinto "Lo Ter i lo Freser", riu el segon el qual banya la vila, i per a la policromia de la base he comptat amb la fantàstica col·laboració de l'artista Laia Amàrita.

Recordatoris a l’espai públic de que cal protegir el català i la natura perquè conformen la nostra pàtria fonda, posat en joc aquest en una jornada molt internacional, amb l'alcalde Oriol Làzaro nomenat dos dies abans Director General de la Catalunya Exterior, i la presència del representant de la Comissió Europea a Barcelona, Manuel Szapiro, donant-nos suport. Aviam si empenyem aquesta parla i la terra nostra entre tot@s!

AGOST 2024 🅜 INAUGURACIÓ VERDAGUERIANA DEL MONUMENT "LA XICOTA DEL DRAC", A BANYOLES

EL CAPVESPRE DEL 14 D’AGOST, EN LA MÀGICA HORA BLAVA i vorejat pels dos estanys, al privilegiat paratge del Vilar de Banyoles vam tirar enrere la màquina del temps tot descobrint en una atmosfera verdagueriana aquest monument que he fet per la ciutat. “La Xicota del Drac”, la dona d’aigua que suposa la primera baula escultòrica del meu projecte “Llengua, Natura i Pàtria”, ja senyoreja als seus dominis festejant l'enamorat.

Ara fa 140 anys que el gran poeta català Jacint Verdaguer va arribar a aquells paratges, cercant inspiracions per l'obra "Canigó", la qual després el duria al Santuari de la Mare de Déu del Mont a passar la resta de l'estiu. A la vila de l'estany s'hi quedà una setmana, i va donar molt de sí perquè els prohoms locals el posessin al dia d'històries i llegendes de dones d'aigua que sumarien en l'imaginari de mossèn Cinto a les que hauria escoltat de petit relacionades amb el Montseny, muntanya imponent que presideix la seva pàtria més petita, Folgueroles.

Gràcies a l'Ajuntament de Banyoles i en especial al seu alcalde Miquel Noguer i al regidor Miquel Cuenca, per la complicitat en dur a bon port una implementació gens fàcil en un lloc tan sensible, en sóc conscient. I al Centre d'Estudis Comarcals de Banyoles, que atresora la carta "A mos amics de Banyoles" que mossèn Cinto va enviar des del Mont (un fragment de la qual vam llegir), per fer-me costat en honorar el pas del prevere. I per descomptat, als que vau ser "els meus amics de Banyoles", vinguts d'aquí i d'allà per acompanyar-me sota la bucòlica pluja al naixement d'aquesta obra covada durant onze anys, que es diu de pressa.

M'agrada també saber que en un camí que com sempre he engegat sola, tinc des de fa un mes una meravellosa complicitat, la de Jordina Boix, directora des de la casa del poeta de la Fundació Jacint Verdaguer, amb la qual el temps parlant del creador, el mossèn i l'home vola amarat d'emoció. Un dia ho reblarem si Déu vol en forma d'obra.

Que l'univers em doni la força per seguir empentant aquest gran repte de monuments per a una nova Renaixença que treballin per recordar-nos la preciosa parla que tenim, l'ancestral cultura que atresorem, i com és d'important estimar l'entorn. E la nave va...

JULIOL 2024 🅜 PROJECTE MONUMENTAL "LLENGUA, NATURA I PÀTRIA" BASAT EN JACINT VERDAGUER

EL 18 DE JULIOL ÉS UN DIA MOLT ESPECIAL perquè haurà fet 140 anys que el gran poeta català Jacint Verdaguer va arribar a Banyoles cercant inspiracions per l'obra "Canigó", la qual després el duria al Santuari de la Mare de Déu del Mont a passar la resta de l'estiu. A la vila de l'estany s'hi quedà una setmana, i va donar molt de sí perquè els prohoms locals el posessin al dia d'històries i llegendes de dones d'aigua que sumarien en l'imaginari de mossèn Cinto a aquelles que hauria escoltat de petit relacionades amb el Montseny, muntanya imponent que presideix (com en d'altres) la seva pàtria més petita, Folgueroles.

I jo, preocupada com ell per l'estat de la nostra llengua, per la cura per la natura i la defensa de la pàtria fonda, aquella que no té banderes, fronteres ni més colors que els de la terra, he engegat per tancar el meu pas per les arts plàstiques un gran projecte escultòric que posi tot això en joc a l'espai públic. Monuments que treballin per recordar-nos la preciosa parla que tenim, l'ancestral cultura que atresorem, i com és d'important estimar l'entorn. L'admirat Jacint m'hi ajudarà, com ja ho va fer en la primera obra que vaig inaugurar, els "7 monjos" que donen la benvinguda al Santuari del Mont.

Pel camí, que com sempre he engegat sola, he trobat una meravellosa complicitat, la de Jordina Boix, directora des de la casa del poeta de la Fundació Jacint Verdaguer (on estem a la foto), amb la qual el temps parlant del creador, el mossèn i l'home, vola amarat d'emoció.

O sigui, que si tot va bé arrenco a Banyoles el 14 d’agost amb "La Xicota del Drac", i seguiré amb dues comarques més abans d'acabar l'any: el Ripollès (Campdevànol), i La Selva (Arbúcies). Que l'univers em doni la força per empentar fins el final aquest gran repte.

De moment, El Punt Avui se n'ha fet ressó amb aquest reportatge, i la primera inauguració surt al programa de la Festa Petita de Banyoles.

ARTICLE EL PUNT PRESENTACIÓ PROJECTE VERDAGUER

E la nave va...

MAIG 2024 🅟 RECONEIXEMENT COM A PIONERA EN EL PERIODISME DE TENNIS

 

PETIT VIDEO DEL RECONEIXEMENT (CLICA AQUÍ)

NOTÍCIA AL DIARIO AS (CLICA AQUÍ)

TORNO DE LLEIDA AMB UNA ALEGRIA SOTA EL BRAÇ, el petit reconeixement que el tennis ha volgut fer a la meva condició de pionera a l'estat espanyol com a redactora i fotoperiodista d'aquesta especialitat, des que un dia de 1986 vaig entomar la corresponsalia a Barcelona del prestigiòs Diario AS (a mi em sona que fins i tot abans), quan no hi havia hagut una sola dona que es dediquès professionalment a cobrir-lo. No poques anècdotes va donar de sí la cosa llavors, algunes no gaire agradables, però no em devia importar perquè he seguit connectada gairebé 40 anys a un món que per a mi és a casa.

Me l'han lliurat al WTA Catalonia Open, Arantxa Sánchez Vicario, la més gran d'aquest esport i, com ella diu, còmplice de la "vella guàrdia", i per descomptat el president de la Federació Catalana de Tennis, Jordi Tamayo, impulsor fefaent de l'empoderament femení a pistes i despatxos. Moltíssimes gràcies! 

Em vaig iniciar al Diario As com a corresponsal de tennis a Catalunya, el 1986, i vaig publicar-hi fins el 1998. Una època molt feliç.

Encara el 1991 era tan rara una dona fotoperiodista d'esports 

que el Correo da Manha va fer de la meva feina a Estoril motiu gràfic.

SANT JORDI 2024 🅛 SIGNATURES DE "LA MODEL 2017" AL COL·LEGI DE PERIODISTES (RAMBLA CATALUNYA 10)

SANT JORDI 2024 M'HA DUT A LA TAULA DE SIGNATURES DEL COL·LEGI DE PERIODISTES en una Rambla Catalunya petada de gent. Gràcies als qui us heu interessat per la meva darrera publicació en forma de llibre, "La Model 2017", parlar-ne en directe és un gust.

Estic contentíssima del treball i del resultat en forma de publicació. Mai serà un best-seller, és un tema àrid al qual ens estimem més tancar els ulls. Però té la seva vàlua com a document històric, i entre biblioteques i especialistes va fent poc a poc el seu camí.

GENER 2024 🅔 FINAL D'ETAPA A LA DIRECCIÓ D'ART DE L'ÀMBIT

COMENÇO L'ANY TANCANT ETAPA, la que hauré transitat des de març de 2022 i fins dissabte vinent la direcció de L'Àmbit Espai d'Art, la única galeria supervivent a Olot, abans ciutat artística on fins els 90 aquestes finestres de la creació es comptaven per més d'una dotzena. 
Amb il·lusió i el repte de tornar a engrescar la parròquia a acudir a la proposta expositiva de torn, fos la que fos, en vint-i-dos mesos he posat en joc setze propostes dutes a terme amb tota cura, i el nivell de qualitat i exigència que m'imposo peti el que peti. El resultat han estat milers de visites i el goig de veure com efectivament un bon nombre de gent, locals i visitants, recuperava el costum d'incloure'ns en les seves passejades per la ciutat.
Marxo deixant en un punt ben dolç de Can Constans, amb records de tots els colors. Ho faig amb nous reptes, i alhora delida d'afluixar el peu del gas. Aviam si aconsegueixo acompassar les dues coses.

DESEMBRE 2023 🅛+🅔 XERRADA SOBRE PARAULES "D'ABANTES" + INAUGURACIÓ DE "RELIGIONS I CREENCES DEL MÓN"

PER ORDRE CRONOLÒGIC, quina bona estona vam passar divendres 1 de desembre a la Llibreria Isop d'Olot, on havia organitzat una XERRADA amb en Domènec Moli al voltant del "Diccionari de records d'una xava garrotxina"! M’ha donat moltes alegries aquesta publicació, i també ho és poder dir que gairebé s’han esgotat els exemplars. Bé per qui el tingui, perquè no serà reeditat.

A l’Isop hi vam compartir experiències i paraules "de les d'abantes", com les que hi he mirat de conservar, recordant una vida i uns costums que cada dia que passa cauen un xic més en la història, i en molts casos, si no hi posem remei, en l’oblit. 

I el dia següent, a la galeria L’Àmbit Espai d’Art del Firal d’Olot, UNA INAUGURACIÓ, I TAMBÉ UN COMIAT (EL MEU). Va ser amb motiu de l’obertura de l'exposició "Religions i creences del món", la darrera de l'any i també la darrera que faig per la sala olotina perquè deixo la direcció i tot el que hi comporta. Hauran estat prop de dos anys programant, comissariat i muntant exposicions, setze en concret, i impulsant l'art a i de La Garrotxa amb tota la il·lusió, la fe i l'honestedat amb les que m'agrada treballar.

Excepcionalment, aquest cop hi he portat tres obres meves, les de la imatge: la "Dona òliba" de la sèrie de dones d'aigua, i dues creacions fotogràfiques de "La pell interior". A partir de febrer espero una vida nova per a mi, amb opcions diverses a valorar, sempre en l'art.

E la nave va...

OCTUBRE A DESEMBRE DE 2023 🅕 GALERIA ENLACE ART: "THE INNER SKIN" (LA PELL INTERIOR), AUTORRETRATS D'UNA REVOLUCIÓ PERSONAL

EL CARTELL QUE VEIEU ANUNCIA LA MEVA PROPERA EXPOSICIÓ, "The inner skin" (La pell interior), i representa per a mi un salt quàntic com a fotògraf, una revolució personal concretada en autoretrats íntims en clau autobiogràfica per la qual m'ha calgut complir sis dècades. 

En aquest punt he tingut la sort de coincidir amb un gran dinamitzador, el comissari d'art Toni Alvarez de Arana, que des de la galeria Enlace Art in Progress de Serra de Daró n'està fent una, també, de revolució. I així, junt amb tres artistes més, Maria Alzamora, Michael Dunev i Brume, encetarem un projecte per nom PhotoEnlace, que posarà l'Empordà en xarxa de grans esdeveniments d'aquesta especialitat artística.

Utilitzar el propi cos com a objecte del retrat, és una pràctica que ha caracteritzat alguns grans fotògrafs de la història: Diane Arbus, Robert Mapplethorpe, Ilse Bing, Cindy Sherman o Andy Warhol, per dir-ne alguns. No són gaires, però, els que per a fer-ho s’han alliberat de la roba sense buscar connotacions sexuals provocadores. Per trobar-los hem d’avançar en el temps i admirar els treballs de Violeta Bubelyte, Erica Simone, Yulia Gorodinski, Lydia Fernández…

Donar-se completament a la teva càmera per expressar sensacions o vivències, no és fàcil. He exercit el foto periodisme de dels anys 80 i l'artístic des dels 2000, i mai m’havia plantejat com a objecte de les meves creacions. En canvi, en complir els seixanta, les pors, tabús i manies que m'acompanyaven, han caigut, i tinc ganes d’explicar-me a través d’imatges biogràfiques on utilitzo com a vehicle la meva pell íntima.

I després de grans treballs documentals com la “Seqüència Gelada” o “Desconstruint La Model”, ha nascut la sèrie “The inner skin” (La pell interior). Una revolució personal on em sitúo en el reduït grup dels fotògrafs que han creuat la invisible línia de l'auto censura, aniquil·lant fantasmes i revelant-me davant la nina que no sóc ni mai he acceptat ser. 

OCTUBRE 2023 🅛 EL MEU LLIBRE "LA MODEL 2017", AL FONS BIBLIOTECARI DEL MNAC

El Museu Nacional d’Art de Catalunya ha inclòs el meu llibre, “La Model 2017”, en el seu fons bibliotecari. M'ha emocionat especialment la felicitació que m'han adreçat, cito textualment, “per aquest important document històric, amb unes fotografies que, a part del seu valor artístic, et transporten directament a la Model i et permeten imaginar com devia ser de dura la vida allà dins”.

Haureu vist en una entrada anterior d'aquest blog que la publicació va veure la llum el passat juny i inclou més de 200 imatges, la majoria irrepetibles, complementades amb dades sobre el tancament penitenciari dins les seves parets. També conté diverses captures de documents interns inèdits als quals vaig tenir accés.

Imprès a Girona per Alzamora Gràfiques, “La Model 2017” és un testimoni singular, compendi d’arquitectura, sociologia i art, del qual només he fet una edició de 100 exemplars numerats i signats personalment amb el meu ex-libris. 

A Barcelona està disponible a les llibreries Documenta i La Jurídica, i a Olot a Drac i Isop.

JULIOL 2023 🅕 "DESCONSTRUINT LA MODEL" A L'ESGLÉSIA VELLA DE CASTELLFOLLIT

VIDEO DE L'EXPOSICIÓ

LA PRESÓ MODEL, A L’ESGLÉSIA VELLA DE CASTELLFOLLIT

Per primera vegada porto a Girona imatges irrepetibles del penal barceloní, en una singular adaptació de la seva exposició “Desconstruint la Model”.

L’any 2018, el següent al final de la Presó Model de Barcelona com a centre penitenciari, el Museu d’Història de Catalunya exposava a la sala gran del Palau del Mar l’extensa col·lecció fotogràfica i documental nomenada "Desconstruint La Model", un recull de cent vint imatges acompanyades de textos que relataven aspectes de la vida carcerària. Algunes són ja irrepetibles i han adquirit un gran valor documental perquè les havia capturat quan el penal encara servia com a tal, el febrer de 2017; d’altres plantegen una visió diferent, íntima, sobre la seva arquitectura i usos.

Després d’això, el projecte ha itinerat en diversos espais, però sempre a la Ciutat Comtal. També, recentment n’he editat un llibre de gran format, “La Model 2017”. I ara és per primera vegada que una adaptació es veurà a la demarcació de Girona, en concret a l’Església Vella de Castellfollit. La solidesa dels seus murs hostatjaran una quarantena d’imatges, amb textos i dades històriques, que aporten riquesa i context al voltant d’un edifici tan icònic que durant 113 anys va contenir una barreja de drama, misteri i esperança de milers d’interns que van estar-hi tancats darrere dels barrots

Un dels principals objectius, és apropar a l’espectador imatges d’un món que segurament li és desconegut i on s’han escrit tantes pàgines personals i de país. Algunes fotografies van ser fetes quan La Model encara era plena i complia la funció per la qual fou creada. En d’altres ningú ja no ocupava físicament les cel·les, però hi vaig poder tornar en solitud només quatre dies més tard de la clausura i les seves petjades eren tan vives -com les olors o els sons que han marcat el meu record, i sobretot els escrits a les parets de les cel·les-, que s’han convertit en una part molt important del projecte.

“Desconstruint La Model” serà a Castellfollit de la Roca del 8 al 30 de juliol, cada dia de 10 a 14h i de 16 a 20h (excepte dimarts), amb entrada lliure. Diumenge 9 a les 18h, oferiré una visita guiada sobre les imatges i el corpus del treball.

Amb el suport de l'Ajuntament de Castellfollit de la Roca.

Notícia publicada al diari El Punt Avui:

https://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/2315824-duaita-prats-du-la-model-a-l-esglesia-vella-de-castellfollit.html

20 DE JUNY DE 2023 🅜 EXTENS REPORTATGE DEL PERIÓDICO SOBRE EL LLIBRE "LA MODEL 2017"

AVUI HE TINGUT LA GRATA SORPRESA de veure publicat al diari El Periódico  un extens i molt ben trabat reportatge del periodista Carles Cols sobre el meu llibre "La Model 2017", l'esperit del qual queda acuradament reflectit per l'articulista.

Dona gust quan veus que allò que has treballat arriba, i arriba bé. I que la finalitat amb la qual ho vas engegar (en aquest cas conservar per a la història la memòria visual i humana d'un lloc tan icònic per Barcelona i Catalunya), va fent camí.

Més avall l'enllaç a la versió virtual, i a la imatge tot l'article d'un sol cop d'ull.

ARTICLE EL PERIÓDICO - CARLES COLS

8 DE JUNY DE 2023 🅛 PUBLICACIÓ DEL LLIBRE DOCUMENTAL "LA MODEL 2017"

PRESENTACIÓ VIRTUAL DEL LLIBRE "LA MODEL 2017"

"LA MODEL 2017", NOU LLIBRE HISTÒRIC DE LA PRESÓ DE BARCELONA EN EL 6è ANIVERSARI DE LA CLAUSURA 

Una publicació única que conté fotografies irrepetibles i documents significatius sobre el centre penitenciari.¡

Avui 8 de juliol de 2023 es compleixen 6 anys de la clausura de la presó Model de Barcelona, i és el dia que he triat per publicar el meu darrer llibre, "La Model 2017", un ampli recull fotogràfic i vivencial del darrer any en què va funcionar com a centre penitenciari. Es tracta com en anteriors ocasions d'un volum autoeditat, que reuneix al voltant de 200 fotografies -algunes inèdites i moltes irrepetibles-, a més de documents significatius en la història del penal barcelonès mai publicats, i dades a les quals he tingut accés.

Realitzat sobre la base del treball fotogràfic "Desconstruint La Model", exposició que vaig estrenar al Museu d'Història de Catalunya, les imatges que s'hi veuen corresponen als tres moments en els quals vaig ser autoritzada a entrar-hi com a fotògrafa: el 17 de febrer, amb el centre encara en funcionament com a presó, el 12 de juny i el 10 de juliol. Els textos que les acompanyen descriuen el que hi vaig trobar i quina reacció em va provocar. En conjunt és una aproximació als interiors de la presó Model, a la seva arquitectura i als usos dels espais. També a la vida de les persones que els han habitat o que hi han treballat durant més de cent anys.

Segurament totes les presons produeixen sensacions profundes, però m’atreveixo a afirmar que en llocs com aquest són més intenses, i que els que hi fan estada per força o per feina ho saben molt bé. La Model, amb el seu anacronisme i decrepitud, tenia una ànima, una mena de vida pròpia, potser la impregnació de totes les vides que hi van habitar i dels fets que hi van succeir. És el que m'arribava quan hi era i el que que amb tot respecte intento reflectir-hi.

El tiratge de l’edició, impresa en primeres qualitats a Gràfiques Alzamora (Girona), és de només 100 exemplars. Cadascun d'ells, de 204 pàgines, està numerat i marcat a mà amb el meu ex-libris per acreditar-ne la certificació. La publicació està disponible a les llibreries Documenta (Barcelona), La Jurídica (Barcelona), Drac (Olot) i Isop (Olot).

 

28 DE GENER DE 2023 🅖 INAUGURACIÓ DE "DOMÈNEC MOLI-HISTÒRIES D'UN COL·LECCIONISTA OCASIONAL" A L'ÀMBIT

AQUEST CAP DE SETMANA HEM INAUGURAT a L'Àmbit Espai d'Art d'Olot, galeria de la qual assumeixo la direcció d’exposicions, un projecte el comissariat i muntatge del qual m'ha tingut força abduïda perquè és molt potent. Ara que per fi omple les sales, em sento satisfeta d'haver endegat aquest "Domènec Moli-Històries d'un col·leccionista ocasional" que combina l'art amb la vida, i ho explica.

Textos treballats a quatre mans, més de 100 obres de 36 autors, elements com una premsa noucentista de la impremta Paluzie, el vell galerí d'Aubert composant la frase de capçalera, la col·lecció completa i original de les revistes "Dau al set", una pedra litogràfica de l'exposició del 29, i moltes coses més, conformen aquest gran recull sobre el bagatge d'un modest prohom olotí nascut a Figueres, que amb 90 anys haurà vist un xic recompensada la seva generositat. Perquè, qui d'Olot no haurà anat a en Moli durant els darrers 60 anys a demanar-li un escrit, un consell, una crítica, o un treball d'arts gràfiques?

La mostra estarà activa cada dijous, divendres i dissabte de 18 a 20.30h, fins el 18 de març, i el 18 de febrer a les 6 de la tarda fem visita guiada. Entrada lliure.

El crític Eudald Camps, ho ha vist així a la seva pàgina d'art del Diari de Girona:

https://www.diaridegirona.cat/accents/2023/02/03/colleccionar-temps-felicos-82420568.html

DESEMBRE 2022 🅔 ELS 7 MONJOS, AL LLIBRE SOBRE ELS 1.100 ANYS DEL MONESTIR DE SOUS

UN HONOR SER DINS D'AQUEST LLIBRE HISTÒRIC coordinat per l'eminent arqueòleg Joaquim Tremoleda, sobre els 1.100 anys del Monestir de Sant Llorenç de Sous. La publicació m'uneix encara més a la muntanya del Mont, al Santuari de la qual fa dotze anys vaig plantar el monument al seu setè centenari, "7 monjos", dedicat als benedictins que habitaven a Sous i que el van construïr. M'han donat moltes alegries.

Ho explico a l'habitual article d'opinió que publico al Punt.

El temps va deixant una meravellosa pàtina en l'escultura, i ara està així:

NOVEMBRE 2022 🅒 EL MEU DOCUMENTAL, "EL VIAL D'OLOT, UNA FAKE NEWS...", FINALISTA DEL 34 GIRONA FILM FESTIVAL

ORGULLOSA I ALHORA UN XIC MOIXA és com vaig tornar de la gala de repartiment de premis del 34 Festival de Cinema de Girona on havíem estat finalistes pel documental que he dirigit “El vial d’Olot, una fake news…”. Mans buides i ni un petit reconeixement competint en la categoria Sostenibilitat, on ens van classificar.

Va guanyar el curtmetratge dels germans Roca, com esperat. L’enhorabona per a ells. Després, amb la calma vaig concloure que en aquests certàmens la cosa mediàtica té piló de punts a favor ja d’entrada, cosa que no és el nostre cas: zero mitjans i cap trending tòpic que ens avali.

Al menys, podem dir que hem dut meritòriament un patiment urbà de 50 anys a les pantalles dels Cinemes Albèniz Plaça de Girona, amb una participació ben autèntica dels veïns afectats, i que les banderes de la Plataforma No és un vial, és un carrer! han onejat estrafalàries a la catifa vermella, el photocall i la platea d'aquest històric local. Tot és combat.

He fet un video amb els sketches del pas pel Festival, que comparteixo aquí pels qui tingueu curiositat i cinc minuts del vostre temps:

https://youtu.be/j6oVKtrXhOI

I també ha quedat penjada a youtube la versió del documental presentat a concurs. Dura 33 minuts.

https://youtu.be/M1xrm-7XsK8

El la nave va...

SETEMBRE 2022 🅜 LA NOVA ETAPA DE L'ÀMBIT ESPAI D'ART, AL PUNT DIARI

AVUI ESTEM AL PUNT, en un bon article de Jordi Casas amb referències a aquesta nova etapa que encetem a la galeria L'Àmbit Espai d'Art, al Firal d'Olot, de la qual porto la direcció d’exposicions.

Comparteixo també el video de la inauguració de l’expo en curs, de l’artista Abelló Cirera, la qual compta amb Fibonacci al centre del relat.

L'he editat seguint la meravellosa música del grup Maybe Violet, als quals agraeixo la cessió.

https://youtu.be/wOey42eCpvE

JUNY 2022 🅓🅐L ÀMBIT ESPAI D'ART: UN NOU REPTE ARTÍSTIC I DE GESTIÓ

HE ACCEPTAT EL REPTE d'assumir la direcció d'exposicions de L'Àmbit Espai d'Art, el "símbol de la resistència" de les galeries olotines, donat que és la darrera que roman oberta i ben oberta en una ciutat on fins fa pocs anys, com qui diu, n'hi havia més que bars.

Agraïda a l'Associació Àmbit Sant Lluc de fer-me confiança per donar contingut a les sales de la planta baixa de Can Constans, on aquests darrers mesos hi he deixat la grapa comissariant l'exposició col·lectiva anual de socis, encara en marxa fins el 23 de juliol les tardes de divendres i dissabte.

Poc a poc, espero anar posant les idees i l'empremta, primer petita perquè la programació ja estava elaborada fins el gener de 2023, i després sí nodrint plenament aquest preciós espai, com diu el seu nom, "d'Art", situat al bell mig de la capital de la Garrotxa.

A la imatge, la revista VIU, que parla de la expo en curs.

Seguim...

"BAPTISME CÒSMIC" 🅕🅔 FUNDACIÓ CUIXART DE PALAFRUGELL

A LA FUNDACIÓ CUIXART s'inaugura a les 12 del matí de dissabte la col·lectiva "La mar de dones", coincidint amb la Fira Flors i Violes que Palafrugell acull durant tot el cap de setmana. Jo hi presento "Baptisme còsmic", la primera peça que mai hauré exposat de la nova sèrie fotogràfica en la que treballo, la qual es diu "La pell interior". Ho faig en format instal·lació, combinant-la amb les dues escultures d'àngeles que em serveixen per acabar d'explicar el que vull significar.

La mostra, que haurà fet possible la col·laboració de l'artista i comissària Montse Seró amb la Fundació que gestionen Modest Cuixart, fill del pintor Modest Cuixart i Tàpies, i Sílvia Silvia Arnau Monfil, reuneix com diu el títol "un mar de dones" creadores de diferents disciplines i procedències, i es desenvoluparà entre el que fou el taller del gran artista català i els jardins de la casa.

Si us ve ge gust, ja sabeu: Palafrugell i la Fundació Cuixart us esperen del 29 d'abril al 8 de maig, en una proposta multidisciplinar i amb entrada lliure.

21 D'ABRIL DE 2022 🅛 SEMPRE ÉS MOMENT PER DEFENSAR LES NOSTRES PARAULES!

AVIAT FARÀ UN ANY QUE VAIG PUBLICAR aquest llibre que tant havia imaginat dins el meu cap. El temps passa ràpid i les novetats ens solapen, és llei de vida!

Però sempre és i ha de ser moment per defensar la nostra parla més preuada. Per tant, feliç Sant Jordi, gràcies als qui heu cregut en el meu petit projecte, o hi creureu, i en tot cas sapigueu que tindreu amb vosaltres una curiosa, i en cert sentit valuosa raresa literària, perquè en acabar-se l'edició ja no el tornaré a editar.

Pels qui el vulgueu signat, dissabte a les 13h seré a la llibreria Drac d'Olot. També el podeu trobar a L'Altell de Banyoles, La 22 de Girona, i la Documenta de Barcelona.

Salut, i visquen les nostres paraules!!

2 DE FEBRER DE 2022 🅔 NOVA VERSIÓ DE LA SÈRIE "DONA INFINITA""

EXPLORANT EL MÓN dels materials i recreant-me en la força i les formes femenines, sorgeix aquesta nova versió de "Dona infinita" que encara no té destí, però que ja fa camí.

Homenatge a les meves dones precedents, i en especial avui a la meva mare, allà on sigui.

Seguim...

3 DE GENER DE 2022 🅜 DOBLE PÀGINA A "EL PERIÓDICO" PER "DESCONSTRUINT LA MODEL"

L'EXPOSICIÓ QUE ACTUALMENT TINC A LA SEU DE L'ICAB, aquesta "Desconstruint La Model" que vaig itinerant, i en concret la seva singularitat de posar cara a cara els interns i el tancament penitenciari amb l'advocacia, ha despertat l'interés del diari "El Periódico" que li ha dedicat una doble plana.

Molt encertada la interpretació de la nostra conversa per part d'un especialista com és el periodista Jesús G. Albalat, i impecables les fotos que em va fer a la Biblioteca del Col·legi el gran Ferran Nadeu.

Un inici d'any engrescador.

Enllaç a la publicació: 
https://www.elperiodico.com/es/sociedad/20220102/exposicion-carcel-modelo-abogados-barcelona-13042835